VIRTUOSA PUNTUALITAT

Sempre és puntual. Tothom ho diu. I tots li demanen que ho segueixi essent perquè ben pocs ho fan. I és que per ell, la puntualitat, no és només un atribut. A casa seva té un rellotge a cada paret. Així veu l’hora en tot moment i no arriba tard. Impossible. Impensable. No pot. És un deure la puntualitat. Cada dia és el primer en arribar a la feina i n’és l’últim en sortir perquè la majoria, uns minuts abans de l’hora, se’n van cap a casa. Però ell s’espera a que els números dels rellotges coincideixin en exactitud. En la perfecció. Quan l’últim segon dona pas al canvi d’agulles definitiu ell s’aixeca de la taula, recull l’escriptori, apaga l’ordinador i la impressora, i es vesteix la jaqueta. Vint segons més tard, la seva targeta fitxa la jornada i la porta de sortida s’obre als cinc segons següents. Engega el cotxe i el senyal del receptor fa que la s’obri la tanca de l’aparcament. Condueix a una velocitat constant i la manté estable mentre pot, però si ho veu necessari, prem una mica més l’accelerador quan els minuts no coincideixen amb el seu punt de convergència. El seu fill estarà a l’estació de tren en cinc minuts. Com sempre és un deure ser-hi quan sigui l’hora. En un punt del camí el tren està al costat de la carretera. I és aquí quan ell el passarà i arribarà a l’estació dos minuts abans. Però havent avançat el tren el cotxe fa uns sotracs molt rars i es veu obligat a parar. Intenta engegar-lo altra vegada però no pot. I el tren s’apropa i arribarà tard. No sap què fer. Es posa nerviós. Dona una puntada de peu a la roda i les mans li tremolen. Hi ha un arbre al costat de la via. No és gaire gruixut. L’agafa ben fort i el sacseja fins que l’arrenca i el posa travessat a la via. El tren s’haurà d’aturar mentre a ell l’ajuda un home que sap engegar-li el cotxe. Arribarà a l’estació abans que el tren. Haurà sigut, com sempre, puntual.