Virmu un conte per a nens

VIRMU

Estava assentada al caire d'aquell petit llit, al costat del seu fillet de cinc anys. Cada nit li agradava escoltar contes fantàstics, amb personatges que li fessin somiar. La seva mare esta nit li comptaria un dels seus preferits, Caputxeta Vermella, aquell conte tan antic ho havia escoltat centenars de vegades, però no es cansava de sentir-ho, perquè cada cop que se l'havia explicat era diferent. Quan havia començat el conte de caputxeta, Andrea va mirar la seva mare amb cara de pocs amics, de sobte la seva boca es va obrir per expulsar un NO!!!, que va deixar la seva mare una mica desconcertada.
- No vull més Caputxeres vermelles !!!, vull un conte de submarins!!!...La seva mare el va contestar que li contaria un nou conte, una història preciosa d'un submarí que havia aparegut de sobte a la Badia de Soroki.
-A la Badia de Soroki, una nit fosca i sense a penes gent als embarcadors va aparèixer un mussol negre, era un mussol petit, amb ulls grans i brillants de color caramel, de sobte es quedo quiet sobre les taules desgastades de fustes que feien de barana. Portava al pic alguna cosa que amb la foscor de la nit no es podia distingir, però es movia. Semblava una mena de cuquet, però no, no era un cuquet era un centcames. L'havia portat des d'alta mar, que estrany! Un centcames en alta mar. Però no, no havia sortit del mar, havia sortit del submarí invisible. Aquest submarí havia de recórrer les Badies del país per aconseguir que el centcames s'introduís als museus, o a les cases, havia d'esbrinar on estaven les litografies que feia més de tres dècades havien estat sostretes de la casa d'un rei. En elles estava la vertadera història de Verona, la reina dels mars. Verona va ser la reina dels centcames, ella els excepte i els va protegir de la gran guerra de Virmu, va ser una guerra cruel i devastadora que gairebé acaba amb una espècie que els humans odiaven, el tenien por i fàstic, no obstant això gràcies als centcames una tribu gaire antiga èxit sobreviure. El centcames havia d'aconseguir les tres litografies de Virmu, portar-les al submarí i aquest traslladar-les al poblat de Virmu, però abans havia de fer una còpia amb la impressora de Gustsi, amb ella no hi havia possibilitat que es donessin conta que el que s'havia deixat allí era una còpia perfecta. Així que, el cent peus busco durant dies la litografia, i quan la va trobar va fer que la portessin a la impressora, fessin la còpia i tornessin a deixar-la on l'havien sostret, la persona que les robatori mai sabria que el que tenia era una còpia, i així ressorgiria el poder Verona. El Mussol espero pacient en la barana de la Badia a què el centcames tornès i quan havia acabat amb la seva missió el va alçar amb el seu bec i ho va amagar sota d'una ploma, així van tornar al submarí, que rumb la Vall de Virmu van seguir amb la missió. En arribar a Virmu entrego les litografies al rei i aquest les va introduir en una cova amagada després de la trencada d'aigua que hi havia a l'interior del bosc. Allí van quedar resguardades de les mans cobdicioses, Verona va sorgir d'entre la trencada i regne un altre cop al costat del seu pare. Estava fora de perill la Història dels Virmus. Els Virmus que apareixen en forma de centcames en nits fosques quan el Mussol els reclama per adorar la reina dels mars.