Violeta

No podria dir un motiu concret perquè sempre acabava comprant una violeta africana: pel color, el nom, l'aspecte fràgil i delicat, la nostàlgia que em provoca la cançó (sempre he pensat que era la mateixa flor). Potser està sobrevalorada, però ...
Convençuda que era una planta que moria poc després d'assecar-se-li la flor, ja no li dedicava més temps; com si fos un ram.
Perquè no sigui dit, aquell cop li vaig preguntar a la de la floristeria si s'havia de regar gaire, on era millor tenir-la i tot allò que es pregunta sabent que no et servirà de gran cosa. Em va respondre que era una planta forta i vividora i que no calia preocupar-se'n en excés. Vaja!
La vaig col·locar a l'entrada de casa després de trasplantar-la, això sí. L'he anat regant poquet o quan me'n recordo. I aquesta primavera ha florit . Primer no m'ho creia. Ara quan torno a casa i la veig només entrar penso que potser el que feia falta era tenir confiança i no donar les coses per perdudes d'antuvi.