Violència de gènere (i nombre?)

Estic a la meva habitació, fent els deures d'anglès. De cop, entre 'pasts simples' i 'pasts continuous' sento els veïns que es barallen:
-Gossa de merda, sí, sí, gossa, para de cridar, histèrica, que ets una histèrica!
Qui deuen ser? La veu no sembla que vingui de baix. I de dalt...impossible, perquè hi viu un home sol...Potser són els veïns del costat, però només venen els caps de setmana, i avui és dilluns.
-M'hi jugo el que tu vulguis que em dones la raó, m'hi jugo el que tu vulguis. M'hi jugo els pebrots, si vols, que si t'ho demano em dones la raó!
Sento una veu femenina que crida, però no puc entendre que diu. Tenco els ulls per concentrar-me millor en la discussió, però no aconsegueixo entendre-la.
-Qui et penses que ha pujat a la meva família? I a la teva? Per això! Per això! Per això! Ara tu em dones la raó! Perqué la teva mare sap el peu que calçes! Perquè ja sap que no has treballat mai!
-Una merda!
La primera frase que entenc de la gossa histèrica i...flaas! Sento una bufetada.
-No has treballat ni treballaras mai! Que ja et conec! No, no, no. Deixa de cridar, que demà l'Andreu ha d'anar a treballar. Però tu, com que no has treballes ni treballaras mai...
L'Andreu? Al bloc no hi viu cap Andreu!
-Una merda! Puta, que ets una puta! Puta, puta, puta!
La dona crida cada cop més, entre llàgrimes i sanglots.
-Que no Glòria, collons! collons! Que no has treballat en ta vida, que jo sempre t'he mantingut! Que no? No? Mira que arribes a ser filla de la gran puta!
Sento un crit eixut, no exageradament fort i agut, però nítid. I, de cop, s'acaba la discussió. La dona deu estar estirada al terra del menjador, apunyalada, amb els ulls en blanc i espuma a la boca, intentant demanar a ajuda, sent conscient que la única persona que pot fer-ho és la que l'ha apunyalat. En canvi, l'home deu estar estirat al sofà, fumant-se una cigarreta i pensant: Merda, si la Glòria és morta...qui netejarà la sang?