Vinyes

Un relat de: 94_desertrose

Avui,
després de potser no tant de temps,
hi he tornat a pensar.

Hi he tornat a pensar amb un gran somriure a la cara.

En direcció a la feina
m'han vingut moltes ganes de parar el cotxe
i baixar fins a la vinya
per a tocar la terra i els ceps.
Per a contagiar-me de la seva energia positiva
tant com pogués.

Avui l'he tornat a recordar
i he recordat aquell moment en el que em va explicar
que ara és l'època de tocar aquesta terra
d'impregnar-se amb l'energia que transmeten les noves vergues i els nous pàmpols dels ceps.

La terra de les vinyes
noves oportunitats
nous començaments.

Moment de contagiar-se
contagi de la seva delicada força.

El veig a ell...
El veig parat al mig de la carretera...
El veig de peu al mig del camp...
El veig agenollant-se tocant la terra...
El veig impregnant-se d'un nou ell...

I m'he vist
m'he vist a mi mateixa
a mi mateixa amb ell
abraçant-lo i estimant-lo
en aquella terra
i en aquella nova joventut.

M'he tornat a sentir estimada
m'he tornat a sentir a mi mateixa
i he somrigut.

Per ara
per a mi
només hi ha nous somriures

La vida es construeix amb somriures puntuals
amb records estimats

Et puc quasi assegurar que tot el meu voltant canviarà
que m'estic tornant a convertir
que no soc persona estable
que vaig d'aquí cap allà sense nord
ni saber trobar la brúixola

Però el que si tinc clar és que
sempre hi haurà una cosa que no canviarà
aquests somriures

Els somriures al i del meu cor!!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer