Vint-i-vuit de setembre

Un relat de: malena

Les sis menys alguna cosa de la tarda. T'havia dit que vindria a dinar tard, però gairebé les sis era molt tard. La teva ànsia et duia a mirar contínuament per la terrassa des de on veies clarament que aquell trasto blanc però vell no arribava mai.
Vint anys menys deu dies. El regal també va quedar al armari?.
Avall, dos joves uniformats baixaven direcció a casa. Vas entendre que hi venien en el instant que vas veure'ls aparcar el cotxe. Aquell també era blanc, amb tires blaves i tot un festival de llums taronges, però les duia ja apagades.
El dinar va quedar taula. El dia es va fer nit. L'estiu es va fer hivern. L'oxigen es va fer diòxit. Un cor s'havia parat. El teu també.
Aquell maleït trasto -blanc però vell que no arribava mai i que em vàreu regalar al treure el carnet- no va arribar.
Learning.... duia encara la L. Si, aprenent. Què vols?, als dinou anys ets aprenent de la vida. Tu en tens molts més, i encara no has après que per molt que ploris , aquell maleït trasto -blanc però vell que no arribava mai i que em vàreu regalar al treure el carnet i que tu ja ho deies que patinava- NO ARRIBARÀ MAI.
- No t'escolto. No et sento. No se que em dius. No t'entenc. La vida es un aprenentatge continuo i jo per segons què fill, ja saps que soc molt totxo. I a més a més et trobo a faltar.
- La mort forma part de la vida, cal que ho entenguis. La mort no trenca. La mort lliga, tu ho saps... Ho saps no?. Que no t'ho creus, mama?


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

malena

1 Relats

0 Comentaris

897 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor