Vint-i-dos haikús d'aniversari

..amb tanta cura, que els he llegit dues vegades per no perdre'm la intensitat dins la forma.


"La fredor del llit
pregunta amb els ulls tancats
què deus somiar avui."


No apel·la a cap sentiment, a cap tristesa, a cap plor, a cap moment de buidor.. I tanmateix, et deixa anar una bufetada de soledat tant forta, que costa tornar a reaccionar.



Uns haikús d'aniversari, preciosos. Felicitats!



Elisenda.

"Gràcies per ser sempre al meu costat". De vegades costa tant trobar amics que s'atraveixin a dir-ho en paraules...I si a més et fan quasi 22 haikús maravellosos!

M'agrada molt com escrius. Poesia optimista i tendra. Reflexionada i que convida a pensar.

El teu amic té el nom del cantautor que més admiro. La veritat és que he clicat el teu poema perquè he vist aquest nom: Joan Isaac.

Mel's quedaria tots però en faig una selecció per tornar-los a pensar:

Crido en silenci
que em tornin tots els moments
que he perdut plorant.

La fredor del llit
pregunta amb els ulls tancats
què deus somiar avui.

Sota un cel gris
versos fets per oblidar,
llepen les ombres

Menteixo als records;
i ells, en un joc de deliris
m'enganyen a mi.

Remeno els dies:
em fa por buscar un retrat
i trobar un estrany.

Fuà!

Un magnífic regal d'aniversari.

Eps, que als aniversaris són els altres els que t'han de fer els regals!

Si, 22 poemes (amb una trampeta), 22 pensaments, 22 vivències.

Saps, hi ha molts poetes que venen estimulats-inspirats pels aniversaris.
Perquè el temps passa (tempus fugit) sempre, però en l'aniversari és nota més profundament.

Jo d'aquí no molt (un més aprox.) faré el meu aniversari....un aniversari dolorós, un d'aquells de "ja en fa 20 que en tinc 20". Si vull fer tants Haikús m'hi hauré d'esmerçar. Potser que comenci ja. I fer alguna trampeta....

I ara et comento:
em fa por buscar un retrat
i trobar un estrany.
Mai serà un estrany. Serà un record. No seràs tu. Seràs el que eres, i no el que ets.
Davant del paper,
em trec la disfressa que
el mirall no veu.

Si, al escriure, al escriure poesia, ens despullem molt. Massa. Després hem de donar explicacions. Per qué ens mostrem com som en un cert instant. Però no sempre som allò. La disfressa també som nosaltres!

Crido en silenci
que em tornin tots els moments
que he perdut plorant.

Cap moment plorant ha estat perdut. Cada llagrima es inútil. Són inutils les paraules mai dites. Són inutils els gestos reprimits.
Jo et dic: recordaràs les llàgrimes amb tendresa.


Ara per ara
necessito el que tinc
i tinc el que vull.


Així ha de ser. Només necesitem el que tenim. No necesitem gaire: un poc d'aigua, una mica de pa, unes hores de son.
El reste no són necesitats: són desitjos, volubles, temporals, vitals.

Feliç 22è aniversari!

Bruixot cada dia més Xaruc.

m'encanta la manera d'escriure, és om un seguit de blobs o de liloli's... idees pam! sisi... pam, però pensades...
m'encanta-mil

Però amb els que hi ha ja n'hi ha suficients per fer-te pensar.

He trobat molt ben palantejats aquests tres:

Sóc feliç com sóc?
O bé; és que ésser com sóc
em fa ser feliç?

Davant del paper,
em trec la disfressa que
el mirall no veu.

Crido en silenci
que em tornin tots els moments
que he perdut plorant.

I en general, crec que per escriure'ls has reflexionat força.

Per altra banda, el fet que no n'hi hagi 22 trobo que és encertat, perquè si no tal vegada s'hauria fet carregós llegir-los.

La meva enhorabona!

Cèlia

d'una vida jove, rebel, intensa i apassionada. Amb moltes vivències recents, i amb molta esperança en el futur.

Els teus haikús demostren, per sobre de tot, unes ganes immenses de viure. M'agrada el sentiment positiu que desprenen.

22 petonets per a tu, Henry!