Vint-i-cinc minuts amb l'Antònio

llegeixo aquest homenatge per indicació d'en Maurici. Molt ben escrit, reflecteix amb tota fidelitat les relacions de veïns. Tot el relat té una fluïdesa que el fa molt fàcil de llegir i agradable. Un petó!

...dels relats recomanats pels propis autors.

He arribat a aquest teu i m'ha semblat, alhora, divertidíssim i trist.

Molt ben narrat amb una prosa exacta, senzill i d'un ritme excel·lent. Em sobte el "fremia" però suposo que té a veure amb el repte aquell famós del Vincent.

Felicitats !!!!!


Lluís

Si aquest relat és un dels teus preferits, em va molt bé per desitjar-te... Bones Festes

Genial! Un relat molt àgil que t'atrapa ràpidament... M'agraden els punts d'ironia que li has posat... A la vegada, però, també és un relat molt autèntic... em repeteixo, genial!!

Va ser un plaer llegir aquest relat per primer cop quan van coincidir en el repte: ja em va permetre passar una bona estona de lectura, llavors!Ara ho ha tornat a suposar...

És un monòleg irònic i ben portat, que no perd el fil en cap moment, original però força versemblant.
La teva prosa m'agrada, ja t'ho he comentat en alguna altra ocasió, i les frases que construeixes resulten correctes i àgils.
En conjunt, forma i contingut fan que resulti un text atractiu.

Enhorabona pels 200!
T'envio una abraçada per celebrar-los,
Unaquimera

i molt ben escrit, amb un final que arrodoneix tot el relat.
Curt però intens, com un cafè, vaja.

Una abraçada.

Ferran

al mitic monòleg de 5 hores.

Pobre Antonio, quin poca pena!! No s'assembla gens a aquell Mario, no trobes?

Per cert, no he tingut ocasió de dir-ho abans: Encantada d'haver compartit calçots i conversa (especialment conversa) costat per costat!!

Una història que fàcilment podria ser veritat, qui no ha tingut un veí estrany?
És un text molt sincer i amb punts i seguits, això fa que sigui molt ràpid i àgil de llegir. Ben escrit i original el tema triat. El final amb un toc d'humor impagable, malgrat tot, li resa un parenostre!, aquesta noia és bona de les que no en queden. Original la tria del tema i el desenvolupament de l'argument amb picades d'ullet pels tocs d'humor que hi són en tot el relat. Moltes gràcies per participar, perunforat!.

Un plaer llegir-te, tens un segell propi, una originalitat intrínseca que amara tot el que escrius.

molt empipador tenir un veí com l'Antònio!
Un relat àgil, amè i entretingut. Et felicito.
Nonna_Carme

quin veí t´havia tocat!

E·ns ho has explicat amb molt de sentit de l´humor. Et felicito. He llegit amb un somriure tot el poema, és agil i divertit.

Una abraçada

Un relat àgil de llegir, original i simpàtic. El lector empatitza fàcilment amb el narrador (malgrat no hagi hagut de patir el veí difunt) i gaudeix dels tocs d'humor que ens ofereix com:

·"Algú de la funerària et deu haver donat dues bufetades ben donades per canviar-te l'expressió de mala llet"
·"Alguns deien que tenies aquella malaltia, aquella síndrome dels "diumenges" o alguna cosa així"
·"les cuques també venien a visitar-me, ni elles volien viure amb tu!"

Quina coincidència que per al Repte CCCLXXIV (374) , ambdues haguéssim presentat un monòleg al tanatori, oi?

Felicitats pel relat! Ens veurem a un altre repte!

Núria