Vine

Un relat de: TMR .
Vine, abaraça'm, estima’m.
vine i fes-me oblidar
que te’n vas anar.

Vine perquè et necessito.
l’hivern ha arribat a cada racó,
a cada racó de casa, i de mi.

vine i queda’t
abriga'm com sols saps fer-ho tu.
vine i parlem de futur.

Vine i fes-me recordar
Com era estimar, estimar-te, estimar-nos.
vine perquè et necessito.

Vine i no em fages més patir
segueix esperant-te
al mateix lloc des d'on et vaig veure partir.



Comentaris

  • Moltes gràcies[Ofensiu]
    TMR . | 02-01-2013

    És el primer poema que escric! M'agrada saber que t'ha agradat i que no ho he fet tan malament.

    Un somriureee :)

  • clar i concís[Ofensiu]
    Oluronbi | 02-01-2013 | Valoració: 8

    Hola Tamara. M'ha agradat molt el teu poema. A vegades ens costa molt expressar-nos i fer-nos entendre. M'ha impactat la teva manera de dirigir-te tan clara i concisa, tot demanant que vingui.
    Acostumo a escriure poemes amb frases curtes perquè m'agraden molt. Trobo que donen ritme. és per això que m'ha incitat encara més a llegir aquest teu en el qe també n'has utilitzat.
    Una abraçada,
    Raquel

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

TMR .

42 Relats

20 Comentaris

21736 Lectures

Valoració de l'autor: 8.88

Biografia:
Vaig néixer al 1993.

No sóc escriptora professional, ni molt menys. Escric quan tinc alguna cosa dins i no se com treure-me-la. Quan els sentiments s'acumulen i no tenen per on eixir.
No se si escric per oblidar-te o per recordar-te. El més segur és que ho faja per poder dir totes les coses que mai et diré a tu. D'alguna manera hauré de treure-me-les d'ací dins...
M'agrada escriure i el que més m'agrada de tot són els somriures. Mai ix de casa vestida sense un somriure. Dies els somriures són més feliços i dies més tristos, però mai pot faltar entre els meus complements. M'agrada somriure, però m'agrada més que em regalen somriures.

Sempre havia sigut la persona més optimista del planeta fins que em vaig adonar de que no totes les coses són de colorets, suponc que seran les conseqüències de crèixer... Però, sempre estic disposada a rebre tot tipus de critiques i recomanacions que m’ajuden a millorar.