Vine prop meu i tasta'm...

Un relat de: Anagnost

Aquí tens un discurs fet de mots vagarosos
que irreductiblement em flueix i es desborda
i, estès com un bassal, entre tu i jo interposa
un espai fronterer. Ni de prop, la paraula
-ni la més contundent- t'oferirà un reflex
malalt i escadusser d'aquest mar desfermat
que es remou dintre meu. Si tu saps que t'estim
és perquè, pell amb pell, ens hem inoculat
la llavor del desig i ens hem fet l'un de l'altre.
No vull, flor d'ametler, que mai em reemplaci
un llenguatge distant. L'amor meu és real
i el llenguatge és un símbol que em vol organitzar
tota la desraó on navega el desig
i on s'aixeca el fervor. Vine prop meu i tasta'm,
acull-me i tradueix la febre dels meus ulls
en un discurs no escrit. No diguis res. Escolta
el batec del meu cor, convuls, en ple desordre,
al ritme del teu cos, i hi sentiràs, per força
aquell poema trèmul que ni en mil nits d'insomni
et podré escriure mai.

Comentaris

  • el batec del cor[Ofensiu]
    ATZAVARA | 21-05-2007 | Valoració: 9

    a vegades no cal dir res quan s'estima....només escoltar...i escoltar..i sentir.
    atzavara

  • Ostres tu![Ofensiu]
    Becki | 20-05-2007

    Noi.... un 10! Increïble com expresses sentiments, batecs, somriures... Increïble, de debò... BRUTAL!

  • sentir....[Ofensiu]
    foraxit | 16-05-2007 | Valoració: 10

    Meravellós esclat de sentiments que vessen d'ulls i pell, estimar... estimar no és dir-ho, es sentir-ho en el freg del degoteig constant de cada dia.

  • Yuna | 04-05-2007 | Valoració: 10

    D'acord amb en brumari, Estimar no és dir-ho, estimar és sentir-ho... Quant se sent, és una sensació que t'omple fins l'ultima guarida, deixar-ho de sentir, és una absència amarga..

    Petons

    Txell

  • Hola, Anagnost.[Ofensiu]
    brumari | 25-04-2007

    Tens raó. Estimar no és dir-ho, estimar és sentir-ho. I, en tot cas, saber transmetre-ho sense paraules. Potser amb el gest més subtil. O amb la mirada, com tu dius, "en un discurs no escrit".

    Però la teva condició irrenunciable de poeta et traeix i, per expressar-li aquest pensament a l'estimada, aboques damunt del paper un devessall de "mots vagarosos" i bells. Una sort per a tots plegats.


  • paraules..[Ofensiu]
    manel | 24-04-2007

    paraules per expressar el que no es pot expressar amb paraules.
    Mots que flueixen i es desborden, el batec desordenat del cos. Un poema d'una sinceritat esgarrifosa, d'un amor honest i real, sí és que això pot existir.
    Si més no, és el que m'ha portat. Deliciós. El tastaré més vegades.

    Salut!
    manel

  • gràcies[Ofensiu]
    pacog | 23-04-2007 | Valoració: 10

    Després de llegir, només et puc donar les gràcies, Jaume per lligar paraules que parlen directament al cor...

  • Jo tampoc...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 23-04-2007 | Valoració: 10

    trobo els mots que siguin prou expresisus com perquè t'àrribi el goig que he sentit al llegir el teu poema. Aquest sentiment profund, i el verb "tastar", tant escaient, m'han encisat.
    Una abraçada

  • Fantàstic[Ofensiu]
    Antoni Casals i Pascual | 21-04-2007 | Valoració: 10

    Signaria cada una de les paraules amb què expresses el sentiment que et porta a escriure el poema. Com diu l'home d'arena, el verb "tastar" és en aquest context el que millor reflecteix el que es vol dir, que al meu entendre és el desig que l'altre ens desitgi.
    Salut, company, i ens seguim llegint!

  • el remor del silenci[Ofensiu]
    omega | 21-04-2007 | Valoració: 10

    el remor del silenci brolla de cada paraula i crea un ambient que convida a compartir temps, espai i qualsevol altra dimensió.
    Gràcies pels teus paisatges interiors!!!

  • l'home d'arena | 17-04-2007 | Valoració: 10

    És cert, per expressar-ho no hi ha diccionari...
    però tasta'm seria un excel.lent verb per intentar aproximar-s'hi.
    Perfecte, company. Salut!

Valoració mitja: 9.89

l´Autor

Foto de perfil de Anagnost

Anagnost

44 Relats

589 Comentaris

78088 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Anagnost: llegidor, especialment de les lliçons en l'església antiga.
Efectivament: llegidor. Això sóc, per sobre de tot. El meu nom és JAUME FUSTER, i visc en el "regne enmig del mar" que és Mallorca, unit a Catalunya i València pel cordó umbilical de la llengua i la cultura. Em complau sobremanera haver entrat en aquesta gran família que és Relats en Català i esper ser-ne membre per molt de temps. S'admeten crítiques. Si algú es vol posar en contacte amb mi ho pot fer a aquesta adreça: fusteralzina@gmail.com