Cercador
Vine cap a dins, que fa fred.
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
Fa tant de fred aquí dins, sense portes ni finestres, entre parets gèlides i esberlades, sota sostres esventrats i acompanyada de la tristor de mobles atrotinats, deslluïts. Tot oblidat i la construcció aguanta, ferida de mort, però aguanta. Hi ha la humitat que plora arreu, el deix que griseja allà on miri.
I, no obstant, la casa que s’enruna m’acull amb un caliu antic gens estrany, record de llar de foc, d'esplendor i color, de converses i rialles.
I tu ets a fora. M'he oblidat de tu per una estona. Curta, no t’enfadis, no et deixo.
T’estimo. Les herbes altes podrien amagar-te, però jo et trobaria.
Trobaria els teus ulls negres lluents i pidolaires d’abraçades, el teu cos tou i suau, osset de peluix.
Ens abrigarem de la decadència amb llençols estripats i flassades foradades alhora que amb cançons de fades. I somriurem, que hem tingut prou sort.
I, no obstant, la casa que s’enruna m’acull amb un caliu antic gens estrany, record de llar de foc, d'esplendor i color, de converses i rialles.
I tu ets a fora. M'he oblidat de tu per una estona. Curta, no t’enfadis, no et deixo.
T’estimo. Les herbes altes podrien amagar-te, però jo et trobaria.
Trobaria els teus ulls negres lluents i pidolaires d’abraçades, el teu cos tou i suau, osset de peluix.
Ens abrigarem de la decadència amb llençols estripats i flassades foradades alhora que amb cançons de fades. I somriurem, que hem tingut prou sort.
Comentaris
-
dolç...[Ofensiu]Atlantis | 27-01-2013
Per mi és un poema en prosa preciós. Ple de imatges i metàfores ferida de mort, la humitat que plora, el deix que griseja, caliu antic, abrigar-se de la decadència,
I un llenguatge tan dolç i tendre que gairebé, malgrat la duresa de la situació, t’agafen ganes de jeure amb tu i el teu osset en aquesta casa deshabitada.
M’ha agradat molt
petoonnns
-
Tota bona prosa reposa [Ofensiu]Aleix de Ferrater | 24-01-2013 | Valoració: 10
Caram, quina prosa més bonica, quina duresa de contingut imaginant els protagonistes dins la casa enrunada. Detalls que acompanyen amb un estil que reposa al lector. La bona lletra fa que reposis, malgrat la duresa del tema. Una abraçada i felicitats!
Aleix
-
Has tingut sort...[Ofensiu]Annalls | 24-01-2013
... desprès de tot no se't a caigut el teulat a sobre, perquè veient com esta....
Transmeteixes i t'hi trobes, a banda d'una paraula que cercar al diccionari-
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
435618 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com