Vine aviat que et trobo a faltar

És per tu que encara visc,
és per tu el meu somrís.
No sé qui ets ni on estàs,
no sé com ets ni on vas.
Com i quan et trobaré?
això és el que em pregunto,
això és el que no sé.

Et trobo a faltar,
malgrat no et conec encara,
somio les teves mans,
acaronant la meva cara.
Puc sentir la teva mirada,
i al teu costat jo em quedava.

Em somrius, em mires,
m'abraces i m'estimes.
El que recordo és la teva escalfor,
i els teus llavis que em provoquen tremolor.
Amb tu tot té sentit,
sense tu no hi ha futur.

Perquè no et puc trobar?
Ja estic cansada de jugar,
no entenc aquesta partida del destí,
no comprenc el que està escrit per mi.

Necessito la teva companyia,
tan com la nit al dia.
Necessito veure el sol brillar,
i a través dels teus ulls despertar.

Il.lusionar-me per construir un món millor,
amb tu segur que hi ha solució.
I ploro perquè ningú em sent,
el meu crit se l'emporta el vent.
Les llàgrimes van a l'oceà,
se les emporta el mar, i allí van a parar.

Amarga ressignació,
que em rosega el cor com un corcó.
S'esvaeix l'esperança,
molt em pesa aquesta mancaça!

Jo et vull entendre i estimar,
jo et vull comprendre i escoltar.
Vull ser la teva font d'inspiració,
perquè m'estimis amb devoció.
Que em necessitis i necessitar,
compartir, compartir per estimar.

Amb les penes i alegries,
amb angoixes i manies.
Amb tu, tots els problemes podré afrontar,
amb tu, tindré la força per anar a lluitar.

Vina aviat, que et trobo a faltar,
que la meva ànima no pot esperar.

No sé quan més podré aguantar,
i a la soledat soportar.
T'estimo i et vull estimar,
et necessito i et vull adorar.

Vina aviat, que et trobo a faltar,
que la meva ànima no pot esperar.