Vindrà el temps

Un relat de: Helena Minuesa Sánchez

Vindrà el temps
en què els ulls parlin
sense mots ni diccionaris

quan sabrem
que el futur ens empeny
a vèncer les pors
i a cercar la vida.

Aquell dia en què la poesia
-la cançó que ens bressolava
i ens cantava el pare al vespre-
tindrà més valor que la mentida
que imploren uns quants
en el seu deliri.

Vindrà el temps en què els dits
que ens acaronen ara
faran esclatar
cent-mil guerres de pau.

Ja no hi haurà sang
ni venjances
ni esperes tristes
en bassals de fang.

Aquell dia serem tan sols
brases lliures de cendres
i de mots àrids en el desert.

Serem lliures i serem nostres
estimant-nos en la fressa
que molts no escoltaran.

Però haurem traçat un gest
que ens apropi més,
més enllà,
(encara més)
a nosaltres.

Serem paraula
i serem nostres
sense el neguit
del fusell constant.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Helena  Minuesa Sánchez

Helena Minuesa Sánchez

9 Relats

17 Comentaris

10651 Lectures

Valoració de l'autor: 9.71

Biografia:
Vaig néixer a Sant Cugat,a ra fa vint-i-cinc anys, filla de pare andalús i de mare catalana. Sóc llicenciada en Humanitats i professora de català per a persones nouvingudes a l´Ateneu de la meva ciutat. Realitzar aquesta tasca educativa m´emociona més que qualsevol altra cosa...
La poesia és en els ulls de cadascun dels meus alumnes, i de cadascuna de les persones que estimo i que insipra el meu ser i estar quotidià. Només entenc l´escriptura com a fòrmula per endinsar-me en els altres, de penetrar en la seva individualitat, i així construir-me més complerta i sincera amb el món que m´acull i em bressola.