Vinc del record

i perquè és la nota màxima... Diuen que un ha d'anar cap al futur, però crec que de tant en tant s'ha de fer una miradeta al passat.

Anaïs

Bonics i vells records que de tant en tant ens venen a la memòria, records que formen part de camins i fan el nostre present i el nostre futur.
M'ha agradat molt
abraçades

Cal mirar de tant en tant la imatge que et retorna l’espill i, adonar-se de com a traves del temps hem anat evolucionant i, que bo que és agrair el que som conservant l’esperança d’un futur. Molt bo Joan!
Una abraçada

...com el ARA hi és. I el segon es viu, el primer s'intueix.

Endavant amb núvols i miralls, Joan!

Mena pro-nuvolam de qualsevol tipus, menys el fum de guerra.

En quin temps vivim i què representa la divisió que en fem del temps. El teu poema planteja moltes preguntes sense resposta, però que sens dubte tanquen alguna raó filosòfica que radica en la pregonesa.
Una abraçada
Joanalvol

excel·lent, un camí d’Esperanza que no es pot perdre mai.
Salutacions Joan
Josep

Venir d’un record bell i sense esquerdes dóna esperances, com el poema en diu... Aguantant el present amb fermesa i dient-ho col•loquialment, plantant-li cara a la vida.

Així ho fan els teus versos, conformats i desvetllant el seu soroll, que sospiren a cau d’orella paraules d’acceptació i esperança.

Sovint ens fa falta mirar-nos al mirall una bona estona per veure’ns per dins.
Sovint ens fan falta poemes així.

Una abraçada plaent.
Núria

El mirall ens mostra tot el què hem viscut, el nostre equipatge. El de la joventut, el de la maduresa, i en ell hi ha molta vida, tota la vida fins el present, favorable a voltes, adès desfavorable, però viscuda. I al mirall una imatge et diu que encara queda, que cada edat té els seus privilegis, les seves oportunitats. El soroll del poema és perquè despertis, per donar-te vitalitat, ganes de seguir.
Jo, al menys, estic encantat de tot el que visc.

Després de tota una sèrie de poemes exultants, testimonis d’uns més que sucosos somnis, ara ens sorprens amb una mena de retorn a la realitat, però en to menor. Els records són, a vegades, mals consellers. Sense adonar-nos-en els hem magnificat i ens passa pel cap la perillosa idea de creure que qualsevol temps passat fou millor. I per superar aquest estat d’ànim només cal pensar que en totes les etapes de la vida hem cregut el mateix. Mira que en som de capriciosos: quan som petits volem ser grans i a l’inrevés. En què quedem?

M’encanta com ho dius: Vinc d’aquell record i obro els ulls / desvetllat pel soroll d’aquest poema.... I et trobes cara a cara amb la teva realitat –solcs, ulls cansats, la vida esgarrapadora, sospiro entregat, em conformo de ser viu...-, per culpa d’un mirall? Ai els miralls, quantes decisions equivocades no han provocat!

Jo, en canvi, feia servir els miralls en sentit figurat, com a dipòsits plens de vida i d’experiències amables que calia preservar com un àlbum de fotos. Te n’adjunto dues petites mostres.

Des dels miralls que el tracte arreu encunya,
sembla no res l’espai que ens esgarria,
tant si l’enyor agrest el cor domina
com si s’oculta el sol de les paraules.

Mes, dels amics que tard o d’hora acuden
des del mirall mig desatès d’un àlbum,
dolls de caliu tornen d’un llarg silenci,
dolça trobada.

Per quan, un altre dels teus deliciosos somnis?

Estiguis bo, amic Joan.

Raül

decepció en el present en veure la imatge que ens torna l'espill ? No, Joan la bellesa dels teus mots no la pots veure reflectida en el mirall.
I esperança en un incert futur.
Precioses paraules, amic Joan !
Una abraçadota.

Nonna

Venim del record,
vivim el present,
i amb dolces paraules farem un futur diferent.
Sempre amunt i endavant.
Abraçades