Vilanova, inacabat

Un relat de: aleshores
Passejo pels carrers sense soroll
de Vilanova, plens de llum d’estiu,
Inusualment suau, sense calitja,
ja sabeu que vull dir.

En l’hora matinal on hom descansa.
Mansament tranquil, mera catifa,
el mar de cap al sud s’estén de plata.

No passa el temps, ni el perdo,
no puc però descriure el que ara sento:
esclat de vida, excés incontenible,...
...
Cap endavant! És el moment de ser-hi.
Si tens orelles sent-hi, si boca parla,
si tens ulls observa: la cridòria

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer