Vila Torment (II; l'arribada)

Un relat de: Josep Clínez

El despertador va sonar lleument. Eren les sis menys quart, i, pel viatge de Noelia (amb Àngel i jo) tot el món estava ja despert. Em vaig vestir amb roba fúnebre, per a donar bona impressió a eixa tal Mir, que diuen que és molt gòtica, i abans de fer res més, vaig cridar a Àngel. La conversació va durar poc, li vaig dir - Cris, vine't ja - i vaig penjar. Al cap d'uns quinze minuts, Àngel estava amb les seues maletes davant de la porta de ma casa amb un somriure d'orella a orella.
-Hey, Alber. - em va dir només entrar.

Noe, al vore les maletes amb què venia el meu amic, es va alarmar i em va obligar a parlar amb ella. Vaig fer el nombre al peu de la lletra i no va tindre més remei que acceptar, això sí, amb una mala llet...!
Va arribar la seua amiga amb sa mare, un contrast bestial: la mare, uniformada quasi com les hostesses de l'AVE, amb un posat molt seriós i responsable. La filla, una gòtica com ja no queden: el pèl, arreplegat en una cua de cavall formada per rastes negres i fins al maluc, un piercing en la cella esquerra, unes mànegues blanquinegres que ocupaven tot l'avantbraç, una cotilla negra i morada, una falda ampla i curta blanquinegra, unes calces plenes de carreres color gris, i unes bótes negres de tacó alt fins a la cintura. Els ulls rodejats per una ombra d'ulls negra i un pintallavis profundament lila. En el coll duia collars passats amb sivella (com si anaren cinturons) Unes ulleres negres, però no de sol, acabaven el seu modelet fúnebre. Realment alarmant. Crec que li vaig causar bona impressió amb el meu look, no tan agressiu com el seu, però sí gòtic. Vam fer les presentacions i, mentres ma mare i la seua feien una breu conversació, els quatre vam entaular conversació dins del 4x4 de sa mare:
-Que model tan estrafolari! - va ser l'única cosa que va poder dir amb claredat Cris.
-Tot el món diu el mateix. - es va limitar a contestar ella.

La meua germana pareixia en un altre món. En el campament no era així, era una altra, van ser les seues paraules. Supose que si no vera a Cris durant tot l'any i després el tornara a vore convertit en un gòtic, també al·lucinaria:
-Quant de temps fa que vistes així? - li vaig preguntar.
-Uns quatre mesos, des que visc amb Iris.
-Amb qui? - crec que Iris és un nom de xica, però no crec que siga...
-Amb Iris. Té dèsset anys, i segur que vos agradarà. És una xica molt agradable

Per Déu, una invertida!!! Crec que estic al·lucinant. Però si només té catorze anys, com Cris, com la meua germana i com jo! Però he de tranquil·litzar-me, no cal ser discriminador.
-Vindrà a Vila Torment? - crec que la veu em va eixir però no estic segur.
-Sí, ja ha d'estar esperant-nos.

La resta del viatge ens el vam passar parlant d'Evanescence, The Cure, The Rasmus, Marylyn Manson, i molts altres grups més. Vaig observar que Cris i Noe estaven pàl·lids i pràcticament no parlaven. Crec que els ha afectat el lesbianisme de Mir. A mi també, però si el demostre quedaré malament, i això l'últim que faré en la meua vida, quedar malament.

I ara que el pense, res té en comparació quedar malament amb el que passaria després.


Comentaris

  • que me lío![Ofensiu]
    Shu Hua | 10-05-2005

    A veure, l'amic es diu Angel o Cris?
    Qui és la lesbiana? Tots tenen 14 anys, són germans bessons, doncs? Em sembla que avui estic una mica espessa.
    Crec que tot aquest capitol l'haguessis pogut ressumir en un parell de paràgrafs. Fas servir el diàleg per avançar la situació i això està bé, però lia una mica la troca.
    Espero que no et molestin aquests comentaris meus, estan fets amb carinyo, ja ho saps.
    Friso per veure com continua.

    Glòria