VII Llegenda Ferran II (El Catòlic)

VII. LLEGENDA

FERRAN II
(EL CATÒLIC)

En la serra de La Peña,
un àguila està volant,
es dirigeix a on la reina,
dona llum a un infant.
Sos es diu el noble poble,
quatre àguiles s'han trobat,
una per cada corona,
que portarà al seu cap.
Voltes i més voltes,
les aus estan donant,
fins a posar-se totes,
al bressol d'en Ferran.
Una als peus se l'hi posa,
una a cada costat,
al cap la més formosa,
les quatre l'han adorat.
Així diu la llegenda,
va néixer Ferran II,
envoltat d'àguiles,
guardant el seu son.
El sisè any feia Ferran,
la estrella l'ha guardat,
el seu pare el rei Joan,
en Duc l'ha proclamat.
En Carles de Viana,
de banda i menyspreat,
lluita per la seva corona,
el pare l'ha empresonat.
Lluites té el de Viana,
Catalunya l'hi fa costat,
un cop la lluita guanyada,
una malaltia l'ha matat.
Les portes té ben obertes,
Ferran per governar,
per on passa conten gestes,
només ha de esperar.
La seva estrella creix,
es prepara per regnar,
el seu pare el traeix,
amb Isabel el fa casar.
D'aquesta bruta manera,
el seu pare l'ha apartat,
de la estimada terra,
a Castella l'ha enviat.
S'oblida de Catalunya,
agrada als castellans,
dels deures s'allunya,
una cosa du entre mans.
En un somni màgic conten,
en Cravis l'hi va demanar
que no deixi Catalunya,
en mans del castellà.
La mort a tots arriba,
en qüestió de vuit anys,
de no tenir corona,
en té tres entre mans.
Els regnes unifiquen,
i es per la identitat,
"tanto monta, monta tanto"
que la màgia s'ha trencat.