VIGILADA

Un relat de: Marta Pérez i Sierra
Esclafo el rostre al vidre de la finestra del cotxe, uns ulls esbatanats es reflecteixen en el retrovisor. No semblo jo. Trec la llengua instintivament tot fent una ganyota burlesca a l’home espieta, arraulit darrere el tronc de l’arbre. I si m’ha vist?. Obro dos ditets la finestra i m’aboco a l’olor de terra mullada. Voldria no fer olor de por. Fa hores que m’hauria d’haver pres l’haloperidol.

Necessitaria estirar les cames entumides, relaxar els malucs i, sobretot, trepitjar de peus a terra. Però no en sóc capaç. Obro la finestra del tot per empassar-me una glopada d’aire fred i beure’m un pessic de pluja. M’hauria d’haver pres l’haloperidol.
Potser, només potser, si resto quieta dins el cotxe, la por, avorrida, marxarà; les veus, ronques, callaran.

He fugit de casa perquè davant hi viu un home que ha posat un aparell a l’antena de la televisió per espiar-me. Quan jo engego la "tele", ell em veu i sap tot el que faig i el que dic. L’odio. Cada vespre des del meu balcó l’amenaço de mort. Estic ben segura que aquest home pertany al servei secret del govern i m’espia per si de cas jo segueixo amb el vell costum d’escriure textos en contra dels dirigents. Hi ha dies que el veig amb un telescopi, amagat entre les fulles dels arbres, tafanejant el meu espai privat. Per culpa seva, un dia, segura que furgant en la meva vida des del seu observatori m’havia descobert, vaig engegar a córrer i sense parar atenció a la barana del balcó, vaig saltar i vaig caure d’un segon pis. Una ferida de dalt a baix de la cama no em permet oblidar-ho. Potser és el fill d’un "gris" que em tenia clissada. Vés a saber! Però aquest espieta jo me’l carrego!

Noto que el cor se m’accelera, respiro glopades d’aire enrarit, baf emmalaltit dins el cotxe. Voldria ser capaç d’obrir la porta i caminar. Resto arraulida al seient, estremint-me d’ansietat. I ara no sé on anar.

***
Els mossos la trobaren, exhausta, tres dies després dins el cotxe que havia robat al seu veí del davant. No oferí resistència.

Comentaris

  • odi amagat[Ofensiu]
    pingui | 20-03-2012 | Valoració: 10

    M'agradat molt.....No ho sembla pero aquesta nopia te molta por i encare mes molt d'odi.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marta Pérez i Sierra

Marta Pérez i Sierra

29 Relats

183 Comentaris

169786 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona l’any 1957, un 7 del 7. Mestra i llicenciada en Filologia Catalana. He publicat un llibre de relats curts, I demà, l’atzar (Ed. Setzevents, 2009), i els poemaris: Sexe Mòbil singular, SMS (Viena Edicions, 2002), Fil per randa (Ed. Bubok, 2008) i Dones d’heura (Pagès Editors, 2011), que va obtenir el Premi Jordi Pàmias 2010 de poesia a Guissona, boCins (Ed. Bubok 2012), Si goso dir-li un mot d’amant (Ed. Cims 2013) (format ebook:Ed. iBuksgrup 2013), Sexe Mòbil singular, SMS il·lustrat (Ed. Cims 2013). També un llibre de microrelats Bavastells (Walrus Editorial 2014) i en format ebook el poemari Gàngsters, ploma i vaudeville (Ed. Bebookness 2014).
www.martaperezsierra.com