Vies paral·leles

Un relat de: Olga Cervantes

Fulles mortes cobreixen les vies del tren, com si una ombra del futur volgués mantenir en secret els fets. El tren està a punt d’arribar, xiula lluny i promet desfer la gebrada d’aquesta tardor.
A l’andana, l’Antònia, de tres anys, es mira la fullaraca amb cara preocupada; per les fulles, pel destí, pels somnis de les fades.
L’abric blau cel que porta i la cabellera rossa li donen un aspecte subtil, com el d’una nina en una prestatgeria. El pare la puja al tren i la deixa al costat de dues maletes de cartró, les úniques pertinences que arribaran a Barcelona.
El tren fa un altre xiulet, l’Antònia sent una esgarrifança i mira al pare, que amb un peu a l’escala i un altre a l’andana, ajuda a pujar a la mare, que porta a coll un bebè escanyolit,. Es diu Maria com l’àvia alemanya.

Pols blanca cobreix la ciutat enderrocada a cop de bombes, com si una gran nevada hagués sepultat els carrers i les cases més baixes. El tren que no arribarà mai està amagat entre les barricades. No xiula, no avisa de la seva arribada, no podrà treure la pols de tanta basarda.
Silenci en mig del no-res, no hi ha rastre d’estació, ni de vies, ni d’andanes, tan sols dues maletes negres que voldrien anar de viatge.
A la dreta de les maletes, un infant farcit en un anorac color de rosa, resta paralitzat esperant alguna cosa. Porta la caputxa aixecada i no se li veuen ni les pestanyes, sembla un barrilet exposat en una fira de barrets i castanyoles.
A l’esquerra de les maletes, un tirador assassí ha abatut al seu pare. L’envolten tres ombres negres, per si poden fer alguna cosa. Massa tard, la realitat s’imposa. Ningú crida, ningú plora, ningú parla. La criatura sense nom, tan sols ha sentit el soroll lliscant d’una bala.
La mare, amb faldilles negres, s’aixeca i agafa amb una mà, una sola maleta, perquè amb l’altra porta un nadó que no se sap si està viu o mort. Se’n va cap a l’infant sense nom, el qual amb un moviment autòmat fa mitja volta, se’n van a buscar la vida a Alemanya.

Comentaris

  • Jornada ARC del Microrelat en Català[Ofensiu]


    Cartell

    Invitació

    Jornada ARC del Microrelat en Català

    Biblioteca Esteve Paluzie - Associació de Relataires en Català

    Dissabte, 21 d'octubre de 2017

    [ Inscripcions ]

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del VII Concurs ARC de Microrelats "Mitjans de transport" i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, t’agrairíem que, al més aviat possible, ens fessis arribar l’autorització perquè el relat sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ MITJANS DE TRANSPORT, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió Concursos


    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick/pseudònim relataire ............................................................................................

    AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Mitjans de transport” que s’editarà a finals de 2017.

    on vull constar amb el nom d'autor/a ............................................................... (en cas de no omplir aquest apartat s'entén que l'autor/a vol aparèixer al recull amb el nick/pseudònim amb el qual ha participat al concurs).

    Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data .......................................

  • Fa esgarrifar.[Ofensiu]
    Fremen | 19-01-2017

    Tot tan a prop i tan lluny. I l'atzar...

  • Esgarrifança[Ofensiu]
    Naiade | 26-12-2016 | Valoració: 10

    Un relat tan bo i ben descrit que esgarrifa. Una realitat que sembla que en un lloc o altre del mon, mai s'hagi d'acabar.
    Enhorabona

  • Sergi Elias Bandres | 24-12-2016

    Merci, Olga! És cert que és bo portar la vida com tu em dius al comentari. Ah, i igualment: molt bones festes i que sigui un gran qany per a tu el 2017!!!


    Sergi : )

  • RODÓ[Ofensiu]
    berguedana | 19-12-2016

    Un relat que va pujant de to i que quan comença no te n'imagines el final. Un gran encert. Literatura pura, digne de grans escriptors o escriptores. Enhorabona!

  • intemporal[Ofensiu]
    Jaume Dargó | 19-12-2016

    un relat que ara ens toca viure de la galeria estant, com si no ens afectés en res, però els nostres pares i avis l'havien viscut i ens l'havien explicat.
    Una crònica negra que es repeteix amb simètrica precisió, ara a un costat, ara a l'altre. La propera ens tornarà a tocar per aquí, però primer han de fer la festa grossa els repartidors de bales funestes, aquells que viuen de la mort dels altres. Perquè la història es repeteix, i es repetirà mentre seguim acotant el cap.
    Ara en parlem, i en fem relats, preciosos alguns com el teu, i ja és un primer pas, potser a la següent, fem menjar plom a qui el fabrica, no literàriament parlant.

    Bon feina

    Ferran

  • Molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 18-12-2016 | Valoració: 10

    Un relat que posa la pell de gallina

  • Blanc i negre?[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 18-12-2016 | Valoració: 10

    M'agradaria poder dir blanc i negre, però les situacions que descrius són negre i negre. Prosa poètica i realisme. Dues situacions semblants, amb una actualitat massa candent. M'ha agradat molt i molt. Una forta abraçada!

    Aleix

  • Relat ...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 18-12-2016 | Valoració: 10

    ... que realísticament a més no poder descriu allò que no es pot viure ni suportar, als límits més enllà del sofriment, però que molta gent es veu obligada a aquest tipus de situacions horribles.


    Sergi : )

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Olga Cervantes

Olga Cervantes

27 Relats

177 Comentaris

14112 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Nascuda a Barcelona fa uns anys, he viscut gairebé sempre a l'Hospitalet de Llobregat, però la meva etapa literària va començar al Poblenou. Es veu que el mar m'inspira. Potser, algun dia faré arribar el mar fins la muntanya.