Cercador
Vidre verd
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
Per Pasqua milers de pollets grocs i indefensos són apilats en condicions nefastes en cistelletes ofegaires prop de forns pastissers per ser a posteriori mig enfonsats en terres flonjos natosos, cremosos, trufosos, sucrecremadosos.
Sempre n'hi ha que fan l'esforç d'enfrontar-se al destí fent botifarra de pagès.
El pollet nombre 502 . Aquest.
502 va somniar que feia un salt de saltimbamqui barrejat amb cangur. Ja era dins una ampolla de vidre verd molt bonica, destapada, que decorava l'entrada de l'obrador.
El verd tan ample camuflava el minso toc de groc ridícul, poca cosa, espantadís aprenent a no ser-ho.
Mirava i ho veia tot verd i tot fred de vidre o calent de vidre.
La senyora Damiana, la vella de la casa, va agafar l'ampolla. Cada any la feia omplir de moscatell, malvasia, vi de missa o ratafia, en ordre rotatori. Tocava moscatell. La dona, mudada de Pasqua, encara que faltessin uns dies, va fer cap al celler d'en Llorenç i la Isidora, parella inflada de satisfacció pel bon rutllar del negoci i per les bones menges diàries que els feien semblar, tant a l'una com a l'altre, embarassats en un tercer trimestre perpetu.
El pollet, intuint l'ofegamenta espiritosa, va aprofitar la xerrera de les tres persones i va saltar com ara ja sabia fins sota una bóta. Allà hi va fer la coneixença d'un tap de suro molt maleducat ple de porus de por per on alliberava la seva mala llet. 502 va passar d'ell i que criés teranyines.
502 encara hi veia verd com a través de vidre. Li quedava el record i no el sabia treure. Tampoc ho volia.
502 volta per aquests móns, n'hi ha que diuen de Déu, buscant vidre verd. En llibertat.
Sempre n'hi ha que fan l'esforç d'enfrontar-se al destí fent botifarra de pagès.
El pollet nombre 502 . Aquest.
502 va somniar que feia un salt de saltimbamqui barrejat amb cangur. Ja era dins una ampolla de vidre verd molt bonica, destapada, que decorava l'entrada de l'obrador.
El verd tan ample camuflava el minso toc de groc ridícul, poca cosa, espantadís aprenent a no ser-ho.
Mirava i ho veia tot verd i tot fred de vidre o calent de vidre.
La senyora Damiana, la vella de la casa, va agafar l'ampolla. Cada any la feia omplir de moscatell, malvasia, vi de missa o ratafia, en ordre rotatori. Tocava moscatell. La dona, mudada de Pasqua, encara que faltessin uns dies, va fer cap al celler d'en Llorenç i la Isidora, parella inflada de satisfacció pel bon rutllar del negoci i per les bones menges diàries que els feien semblar, tant a l'una com a l'altre, embarassats en un tercer trimestre perpetu.
El pollet, intuint l'ofegamenta espiritosa, va aprofitar la xerrera de les tres persones i va saltar com ara ja sabia fins sota una bóta. Allà hi va fer la coneixença d'un tap de suro molt maleducat ple de porus de por per on alliberava la seva mala llet. 502 va passar d'ell i que criés teranyines.
502 encara hi veia verd com a través de vidre. Li quedava el record i no el sabia treure. Tampoc ho volia.
502 volta per aquests móns, n'hi ha que diuen de Déu, buscant vidre verd. En llibertat.
Comentaris
-
deixar enrera el vidre verd[Ofensiu]magalo | 10-04-2012
Jo crec que el pollet 502 hauría fet bé de nedar una estona en el mar del moscatell, però sense ofegar-se i potser així s'hauria oblidat de tan record de vidre verd i ara estaria buscant el gustet dolç del moscatell, la ratafia, o el tio Pepe.
-
Pollets... pollets....[Ofensiu]rnbonet | 10-04-2012
Desgraciats pollets! Però encara ells han vist la llum del sol.. I han gaudit uns dies, tremolosos, imaginant un futur ben proper...
I aquells ous que no han arribat? Aquells de les truites amb ceba o sense; els projectes de granja ponedora, els trencats a l'embolic del supermercat a casa... que no han PATIT... sobretot si són de" 'pato'"???
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
436291 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com