Vides paral·leles

VIDES PARAL·LELES


És el curs de les nostres vides,
com dues vies de tren paral·leles,
que en el decurs del seu trajecte
es veuen a prop una de l'altra,
tanmateix sabent que mai no fineixen.


Volen anar sempre juntes,
sabent que no se les permet apropar.
Ni ara ni enllà les vies no s'uneixen.
Juntes i alhora un xic distants,
vers el destí segur com els cal.


Així serà, doncs, el meu camí amb tu,
així ho serà mentre a vora teu,
vulguis seguir el traçat dels darrers anys.
Com abans, doncs: no estar encara junts,
i per tant, amor, continuar sent amants.