Vides paral.leles

Un relat de: Dia rere dia
Avui i hi ha eleccions generals o ereccions generals, no sé, és que sembla que tothom guanya. M'aixeco i vaig buscar aigua a la font i quatre branques pel foc, per dinar posaré una olleta de ferro que tinc sota la flama amb arròs blanc, una mica d'all, llaurer i col. Ahir hi havia tot de concentracions i esdeveniments i igualment vaig veure'm una ampolla de vi sense treure-li l'ull a la llar. M'hipnotitza. Em quedo mirant-la fixament i penso en quin punt serà el més calent, després bellugo les fustes que cremen per canviar-li el centre, que agafi per un altre lloc, així com volent controlar-lo, però sempre sorprèn, de cop queda apagat i he de recolzar mig cos per bufar i revifar-lo amb l'alè. La veritat és que estic a tres passes de la ciutat encara que em senti a milers de quilòmetres del que succeeix. És tot un símptoma de l'aïllament econòmic escoltar per la ràdio amb cert frenesí d'actualitat el més important o destacat de la jornada d'aquests dies tan agitats i sentir-ho com si esdevingués en un altre pla, com quan vaig pels carrers i de vegades em veig allunyat dels sorolls, de les paraules de l'altra gent a les terrasses, botigues, transitant. Ha de ser per que de mica en mica he anat fent més grossa l'escletxa envers la contemporaneïtat i tan sols em preocupen les coses senzilles, les petites, les indispensables per seguir dignament. De totes maneres crec que les notícies s'han oblidat de nosaltres, dels que subsistim amb pocs recursos, estem en una èpica que sembla per a altres, per a individus que tenen la necessitat de guanyar una batalla lingüística, ja que manar, el que és manar, els poders que reparteixen les monedes, seguiran essent els mateixos transparents. I ara poques coses m'arriben ja, relativitzades en perdre importància comparant-les davant altres emergències, si poden continuar els fets veient-se notablement més afectats que seguiré anant a cercar llenya a la nit com si caminés per sobre d'una superfície que rodola pel cel i les estrelles.

Frank Kafka: "Avui Alemanya ha declarat la guerra a Rússia. A la tarda he anat a nedar."

Locutori La Rutlla. Deu de novembre de dos-mil dinou.

Pau Mezquita i Romero

Comentaris

  • Malgrat no l'he entès molt, crec que és un bon article.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 14-11-2019 | Valoració: 8

    Hola, Dia rere dia.

    He llegit el teu article de la A a la Z i m'ha semblat bo. No he entès el sentit general (potser no en tenia, no li fa falta) però sí que m'he entretingut amb els múltiples petits gags-ocurrències que hi he trobat.

    També tenim dret a llegir només per entretenir-nos, ¿no creus?

    Dit amb tot el respecte.

    Espero que ens veurem per aquí. Bon dia, senyor.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Dia rere dia

Dia rere dia

4 Relats

4 Comentaris

319 Lectures

Valoració de l'autor: 8.75

Biografia:
Can Carro.
Carrer sense nom i casa sense número.
Fornells de la Selva.

paumezquita@hotmail.com
Tel. 681229555.