Vida

Un relat de: punts suspensius
Un dia més passa i tot i que sembli que tot segueix igual, te n'adones que es mol diferent. Que vivim com bojos buscant una minima resposta a cualsevol de les preguntes que mentre fem el nostre cami ens trobem.

Vivim la vida recordant com voliem ser quan erem petits, fer-nos grans es donar-nos conte que la vida no es com voldries que fos, tot es molt més complicat. I mereix la pena estar sempre aixi?

Pot ser el que realment necessitem es ser sincers am nosaltres mateixos, lluitar per aquells que t'expliquin que tot pot ser veritat, per aquells que han lluitat per tu. Pot ser necessitem pensar menys, oblidar i perdonar els errors de la gent que ens envolta. Ens necessitem els uns als altres perquè no volem fer el camí sols, volem anar acompanyats d'aquella gent que el cor capritxós s'ha posat dins seu. I per fer-ho em de ser sincers, viure aquesta fantastica vida, per que sol en tenim una i es increible, perfecta i horrorosa, alegre i trista, curta i interminable, pero es la única que tenim i ja posats vivim-la com millor puguem am la gent que més estimem, sense rencors, ni pors, ni cap tipus de vergonya.

Perque la vida no esta feta per patir.

Comentaris

  • La vida no està feta per patir.[Ofensiu]
    nadàlia | 16-12-2011 | Valoració: 9

    Estic d'acord amb tu, el que dius , la vida és plena de contrasts, riure i plorar, valentia i por, joia i ennuig...però només en sabem una, és veritat la vida no està feta per patir, per tant, fruïm dels bons moments, adonem-nos-en. Normalment si escrius això és perquè pateixes o has patit massa, més del que et correspon . Ho deia un poeta, en Machado, "todo pasa i todo queda, pero lo nuestro es pasar, pasar haciendo caminos, caminos sobre la mar". Volem fer molts camins abans d'arribar a la mar, que és el morir. Una abraçada i ens llegim.