Vida, té quatre lletres.

Vida, té quatre lletres



El pensament és com una palmàtoria,
amb l'espelma encesa,
però voltada de cera desfeta.
Flama dansadora al ball de la vida.
Abraço records al sofà de la memòria.
Viure, no és un sorteig, però cal un polsim de sort.
Alguns que tenen sort, no saben dir quin gust té,
i altres que la busquen, no sabrien dir què és..

Vida, té quatre lletres, viure ja en té una més, cinc.
Quina combinació de quantitats.
Què és el pensament, on el tenim, en tenim,
és necessari per viure ?

A la taula dels vents, dues cadires, un sol sospir,
un sol rellotge, dues hores en el mateix temps.
Potser pensareu que estic foll, doncs no ho estic,
sí, ja sé que tots... diuen el mateix, jo només
estic foll d'amor, massa vida per tan poc temps.
En la brevetat de la vida, podem sentir l'amor que és tan gran,
i el temps que de vegades perdem, el deixem passar.

L'amor de vegades arriba a hora inesperada,
just quan ja hem començat el camí amb destí de nord.
El pensament deliberadament és com és,
però hi ha tants pensaments com persones.
Amor i vida, vida i amor, l'eterna unió,
de vegades és l'etern divorci.



onatge