Vida poètica d'un noi de divuit anys estàndard.

Està bé aquest estil senzill i concís.
Reflexa la societat actual, d'una persona jove que ho té tot, però que encara vol més. Un cop instaurat el consumisme, ens han posat fins a la sopa la frase "si no tens més, no seràs feliç" i així puja el jovent xD. (i no es que jo sigui pas gran, només es que em sento a hores llum de la resta de gent de la meva edat, i això que no arribo ni als 25).

xo sembla més aviat de 10 anys...

m'agraden molt els teus relats i poemes, l'únic que no m'he llegit és el de sexe brut, perquè hmm.. la veritat és que m'ha fet una mica de mandra.. però me l'apunto per llegir-me'l un dia que estigui menys mandrosa..! (el comentari que t'hi ha deixat la Thalassa, me n'ha fet venir ganes). Vaig a recomanar-te al fòrum, que vals la pena de ser llegit! Ara veig que el teu últim relat és de gener, però bé.. t'aniré fent cops d'ull de tant en tant, a veure si t'has decidit a penjar res més.



Tiamat

Sembla que t'han sorpres....

Així que jo no era un estandard -_-' el meu pseudònim és el mot que em tenen els amics de la uni... el pseudocodi sol ser un estandard que utilitzen els programadors...

I ara resulta que als 18 anys, jo no era un estandard... no volia cotxe, ni moto, ni tenia gats ni gossos!!! Cada dia s'aprenen coses noves!!! salut!

és boníssim! Bona crítica!
(Et segueixo llegint!)

Thalassa