Vida i felicitat

Un relat de: Dida

En tota intenció i desig, hi ha el mecanisme de la seva realització.
El passat són records i memòria, el futur és anticipació i el present és consiència, per tant, el temps és el moviment del pensament.
El passat i el futur són productes de la imaginació, només el present, que és el coneixemnt, és real i etern.
Som viatgers en un viatge còsmic, pols d'estrelles giren i ballen en remolins de l'infinit. La nostra existència és tan transitória com els núvols de la tardor. Si compartim amb efecte, tendresa i amor, crearem abundància i alegria per a tothom, i aquest moment haurà valgut la pena.
La felicitat dóna suport i soste la vida i per tant, genera poperitat.
La vida, és la dansa de la nostra consiència que s'expressa en l'intercanvi d'intel·ligència i sentiments entre el microcosmos i el macrocosmos, entre el cos humà i l'univers, entre la ment humana i l'univers.
Quan aprenguem a donar allò que busquem, arribarem a crear una fantàstica coreografia en la nostra dansa, el batec etern de la vida.

Comentaris

  • Arbequina | 15-02-2008

    Ah, he trobat en aquest escrit, l'essència del que tu em vas comentar. en certa manera es el teu format de pensaments escrits.
    M'ha agradat molt el començament:
    "En tota intenció i desig, hi ha el mecanisme de la seva realització."
    És ben cert, i molt ben expressat.
    També m'ha semblat encertada la importància que dónes a la consciencia, i atractiva la visió coòsmica, la relació humà-entorn, humà univers.
    Però discrepo de la darrera frase, mes que pel que sembla voler dir, per la forma que li has donat:
    "Quan aprenguem a donar allò que busquem, arribarem a crear una fantàstica coreografia en la nostra dansa, el batec etern de la vida."
    No es pot donar allò que es busca... no creus? Bé, ara me n'adono que segons com, aquesta reflexió pot ser prou profunda... això és el que tenen els pensaments, que fan pensar.

    Una abraçada, gràcies pel comentari que em vas deixar.

  • ...el present...[Ofensiu]
    Clar de lluna | 13-02-2008

    ...és quelcom massa valuós per deixar-lo escapar! Interessant relfexió.

    Gràcies pel teu comentari!

    He llegit altres relats teus. Estàs bé? Espero que sí.

    Una abraçada!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: