Vida i deliris d'un burgès penedit

Camines i et trobes en un núvol, vius en un món que pocs coneixen, no sents el soroll característic i monòton que es viu a les grans ciutats. No hi sents ni hi veus. Estàs cec. T'has quedat encegat i no hi veus més enllà de tu mateix.
El diumenges vius en un somni, la teva parella t'estima, i les festes que dónes són un èxit. Els teus amics t'adoren, ets popular, ric i saberut. El caviar i la llagosta són per tu tristos sandvitxos que no fan més que recordar-te la monotonia de cada dia.
Ja no et preguntes per què tu i no un altre, per què has deixat enrere tot en el que abans creies. Les coses no han canviat, tu has canviat.
De jove vivies somniant en un món millor, combatin el que no t'agradava. Erets lliure i no tenies cap lligam, sol la terra que trepitjaves i per la qual haguessis deixat la vida. Però la feina era essencial, el teu entorn va canviar, els vells amics van quedar oblidats.
A vegades, quan tens temps, plores i el penediment explora cada un dels teus sentits. Haguessis pogut canviar el món, però els diners t'han deixat cec, ja no hi veus, el que abans et preocupava ara no és més que una notícia inoportuna dins dels teus plans de feina.
Ja no et queda res, no saps perquè seguir, en la teva vida res no té sentit, res t'omple per complet, penses que potser et vas equivocar. Busques a l'agenda vells noms, que et duen vells records. Ningú se'n recorda de tu, has quedat oblidat. Tens molts diners, tens sis cases, tens sis fills, però res en la teva vida té sentit.
Ara et trobes caminant per la ciutat, et trobes en un núvol, però el vols deixar aparcat. Intentes escoltar, intentes mirar als que com tu, ara caminen al teu costat, guiats com un ramat cap els seus llocs de treball. No hi veus, estàs cec, no hi sents, estàs sord. Penses que algú t'ha encegat, algú t'ha tornat insensible. Aquest algú té el teu nom. Ets tu.