Vida exemplar

Un relat de: Sergi Elias Bandres
VIDA EXEMPLAR

Vomito sang i perles.
La sang pel dimoni.
Les perles per Déu.
Ofrena demoníaca.
Ofrena divina.
La vida terrenal és un monstre.
Quan arribi el viatge,
vull ser ben rebut.


Sergi Elias Bandrés
22/07/2017

Comentaris

  • És cert...[Ofensiu]
    brins | 16-08-2017

    La vida inclou moments de felicitat, especialment durant la infantesa i la pubertat, però també instants de dissort que són díficils d'acceptar. És potser per aquest motiu que
    ens sentim tan insegurs i inestables.

    El final del teu bell poema, però, obre camins a l'esperança.

  • Sí...[Ofensiu]
    Montseblanc | 01-08-2017

    ...de vegades la vida es fa insuportable, però ella és el viatge. Podem vomitar, desfer-nos, plorar i fer ofrenes. Però també hi haurà estones per aixecar-nos i gaudir del paisatge...

  • Viure[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 28-07-2017 | Valoració: 10

    Exemplar o execrable, la vida és viure. I el blanc i negre que això suposa també ho reflecteixes en el teu concís poema. Una forta abraçada, Sergi.

    Aleix

  • Estic ...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 28-07-2017

    ... d'acord amb el títol que li posaria kefas.

  • Ja sé .[Ofensiu]
    kefas | 28-07-2017

    que si és gairebé impossible trobar-la en altres àmbits de l’existència, no se li pot exigir a la poesia. Però amb un títol com VIDA EXECRABLE m’hauria agradat més.

  • El ...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 27-07-2017

    ... que jo exposo en aquest relat són aquells moments de la vida en els quals ho odiem tot perquè el món ens aixafa i es fa completament insuportable.

  • contrastos[Ofensiu]
    gembabe | 27-07-2017

    Contrastos molt forts -dimoni/déu, sang/perles- per acabar suau, m'ha agradat.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sergi Elias Bandres

Sergi Elias Bandres

623 Relats

1741 Comentaris

396776 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
Vaig néixer el 9 d'Agost del 1.978 i em van posar a la incubadora, a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, la meva ciutat. El primer record que tinc des de llavors sóc jo complint quatre anys davant el pastís i el meu iaio, que morí d'accident laboral quan jo en tenia deu. Als meus vuit anys la meva mare va agafar un trastorn i va aguantar fins que jo en tenia setze, quan es va llevar la vida. A partir de llavors vaig tenir molts problemes amb l'L.S.D. i als dinou anys vaig heretar el trastorn de ma mare, encara el tinc. He estat ingressat tantes vegades... i fa por, fins terror.

Però tinc felicitat i això no se m'escapa.


Sergi