Vida eterna

Cada dia semblava el mateix, un altre dia sense poder fer res per evitar morir-me.
Tenia un conflicte al meu cap, el bé i el mal, el que fa que cada dia vagi esgotant-me una mica.
La meva història es molt senzilla, he descobert la fórmula de la vida eterna, suposo que es podria dir així, puc fer que la meva existència no s'esgoti mai però ha d'haver algú que em doni part de la seva.

Jo i la meva família sempre hem estat rics, quan la guerra civil el meu avi es va dedicar a fer diners, molts diners, i ho va aconseguir, diuen que els diners atreuen mes diners i que veritat que és, sempre hem tingut un sisè sentit per aconseguir olorar calés, on hi havia un bon negoci i allà hi érem nosaltres.

Fins ara m'havia resistit a fer servir el nostre secret, un secret que va fer que quasi matessin a el meu avi i al meu pare, però que mai no ha estat revelat a ningú ni tampoc fet servir. Però ara es diferent, ara tinc 90 anys i poc temps de vida.

Si ho pensem amb sang freda es una solució, no comprenc això de morir-se tenint un remei per no fer-ho. La meva família sempre m'ha prohibit de fer servir el secret... ho sento pare però tu fa temps que vas deixar de donar-me consell i jo fa temps que vaig deixar d'escoltar-los.

-És molt perillós, no ho facis servir mai fill meu- per què? no ho entenc...

Hi ha molta gent disposada a guanyar molts calés, gent sense ofici ni benefici que ha arribat a aquest país amb un buit molt gran a les butxaques, aquesta gent són el meu menjar, la meva font de vida. Es molt fàcil, tu els hi proposes, cent mil euros per un any de la seva vida, que és un any sense cap esperança si ho comparem amb els que pots tenir gaudint dels calés i de bona vida?...res però per mi significa molt, significa un de mes per viure.

Caminant pel carrer trobo un home amb la mirada baixa, la cara tota demacrada i sense dir res però demanat diners per una dosi, tan sols una...vols una dosi? jo et donaré el que vols però a canvi de què?...vull un parell d'anys teus... tan sols has de signar aquí i els diners seran teus, després de tot no crec que hi visquis mes de 4 o 5 anys més.

Ho vaig aconseguir, ja en tenia dos mes, cada vegada que feia això el meu cos es feia mes jove, ple de vitalitat però el meu cervell em deia que no, que això no estava bé, que li fotin al meu cap, les meves cames i articulacions m'ho agrairan.

-És molt perillós, no ho facis servir mai fill meu...maleïda veu......

Ho he aconseguit, sí, torno a ser jove ...però què em passa...estic neguitós,tremolós... el cos em demana alguna cosa... Pare què passa?

Vaig a anar a buscar el llibre del meu pare, un llibre amagat a la caixa forta de la família, maleïda caixa! obre't!...ja el tenia, vaig a començar a llegir-lo.

No pot ser...per què?...per què a mi?

PODRÀS TREURE ANYS DE TOTA LA GENT QUE VULGUIS PERÒ ASSEGURA'T QUE SIGUIN BONA GENT, VIURÀS UN TEMPS QUE ELS CORRESPONIA A ELLS, UN TEMPS QUE NO ÉS TEU, VIURÀS LA SEVA VIDA.