Cercador
Vida, és femenina.
Un relat de: onatge- Compartir:
Vida, és femenina,
viure ja és masculí.
És com voler posar
aigua al vi...
La força és dona.
El món és dona.
Malgrat que els homes
ho vulguin reconvertir.
L'engany és masculí,
la veritat és femenina,
la mentida també...
Potser tot són dreceres
del mateix camí.
La mort també és femenina.
Potser per això és la
darrera arrel amb la vida.
tot el que és femení
és més profund.
L'home és passatger,
tot el que és erèctil
és breu...
L'home és foc,
i el foc ho crema tot.
La dona és brasa
i ho pot mantenir tot encès
sense cremar res.
Et pot donar la vida
o negar-t'ho tot...
onatge
Comentaris
-
Sí, senyor![Ofensiu]- | 02-08-2008
I són dones la mar, la pluja i la lluna. I la brisa i la tempesta, i la calma. I la fúria. I la vida i la mort. I la fertilitat. I la entrega...
Però el món no. El món, amb el seu frenesí angoixant, no és dona. La Terra, la mare Terra, serena, sí que ho és.
Sí, som les dones les que portem, nodrim i infantem persones...
És cert que "la dona et pot donar la vida", però sincerament, crec que poques vegades podrà "negar-t'ho tot"... Perquè en la nostra naturalesa està el "donar"...
Per sort, també hi ha homes amb inquietuds "generoses"..., llavors és quan podem "compartir"...
l´Autor
462 Relats
846 Comentaris
394257 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.
No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.
(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)
GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.
Per al que convingui, no mossego.
onatge@gmail.com
onatges.blogspot.com