Vida diària

Em llevo pel matí, dos quarts de vuit, faig tard. El meu estimat marit ja s'ha anat a treballar i ni me n'he adonat. Vaig a l'habitació dels meus fills i els desperto perquè vagin arreglant-se, mentrestant aprofito per anar al lavabo i m'arreglo. De bon matí i ja tinc por, una esgarrifança em recorre el cos de cap a peus, intento no pensar-hi i vaig a la cuina. Faig l'esmorzar, torno a l'habitació dels nens, dono presses a la gran i ajudo a vestir el menut. Esmorzem tots tres i sortim corrents cap al col·legi. Tinc por -penso.

Deixo els nens a estudi i vaig cap a la feina. A la feina també tinc por. Passo la jornada atenent les clientes com a caixera de supermercat. Em sento estressada i amb por, sóc massa poruga -penso en mi mateixa. Tanmateix ningú nota res, el meu voltant resta passiu davant el volcà de nervis que s'hi troba dins meu. Estic cansada, surto de la feina, em fa mal el cos. Tinc por. Vaig a cercar els nens a l'escola. La professora de la gran torna a avisar-me que la nena és molt conflictiva a classe i que hauríem de fer-hi alguna cosa. El petit torna plorant perquè s'ha barallat amb algú. No hi dono importància -per variar. Tornem cap a casa i els deixo davant el televisor. Vaig cap el meu llit i m'assec. Ja no tinc por, no val la pena tenir-ne, ja ha arribat el meu marit i quanta més por vegi que tinc més gran serà la pallissa que rebi.