Vida de Marcus Passotus (paròdia fictícia sobre una visió del procés i mort de Sòcrates).

Un relat de: Unicorn Gris
En Marcus Passotus era, possiblement, dels 500 jutges que condemnaren a Sòcrates, el qui menys li importava Sòcrates i el socratisme. Ara veurem aquest "real" personatge que ilustra, del socratisme, el cantó indiferentista i allò no idealista. A veure...

Any 399 a.C. . En Marcus Passotus, un simple pagès vulgar i aficionat al vi, i gens entès en temes de filosofia (a dures penes sabia gairebé res de Sòcrates; de debò, la seva ignorància sobre Sòcrates era ben penosa), en Marcus va ser citat pels superiors d'Atenes per a fer de jutge de Sòcrates. Encara que ell va insistir per no fer-ho (aquesta tarda tenia previst fer un pícnic amb la seva dona i una carmanyola de pa i d'embotits i vi fresc), al final es va sentir obligat a fer-ho i no s'hi va negar pas ("Aquesta me la pagues, Sòcrates" va pensar durant un moment).

Va arribar el dia del judici. En Marcus va arribar-hi amb 10 minuts de retard. En Meletos estava dient la seva exhortació en contra de Sòcrates, demanant-li la mort. En Marcus Passotus, personatge inepte i ignorant com pocs, va adormir-se durant les paraules de Meletos i, quan va despertar-se, la intervenció de Meletos i, després,Sòcrates ja s'havia justament acabat.

- Heu sentit? - va dir un dels jutges; - aquest Sòcrates ha passat gairebé olímpicament del discurs i s'ha dedicat a explicar la seva teoria sobre la bondat i sobre el rebuig a les riqueses.

- ¿I tu què penses, del que ha dit Sòcrates, Marcus Passotus? - li va preguntar un dels jutges.

- Jo? Ehem... - va dir Marcus Passotus; - està tot molt bé, molt bé!! Hi votaré a favor.

En Plató, que era allà com a públic, va dir:

- T'has enterat de res? ¡¡A mi em sembla que estaves ben dormit!!

- Que va, home, que va!! A més, tu, en Plutó...

- Em dic Plató!! - va dir el filòsof atenès.

- Bé, Plató, ¿tu no ets deixeble de Sòcrates? ¿I et queixes de que voti a favor? ¡¡Qui t'entengui que et compri, xaval!!

En Plató el mirà amb odi, però no li digué res més.

Marcus Passotus, "pels millors motius del món", votà a favor de Sòcrates.

Resultat: 220 a favor, 280 en contra.

En Sòcrates feu un discurs sobre la pena que creia que mereixia (primer, ser mantingut en el pritaneu com si fós un campió olímpic, després una mina d'or, després 30 mines d'or.

¡¡Però va resultar que durant tot aquest discurs en Marcus Passotus es va tornar a dormir!! En Plató es sentia indignat.

Quan es va despertar en Marcus Passotus, no sabia si votar a favor de la pena proposada per Sòcrates o per votar en contra. Ho va fer a l'atzar i li va tocar votar a favor.

Marcus Passotus va votar a favor.

El resultat va ser molt més clar que l'anterior: 140 a favor, 360 en contra.

En Passotus es va cabrejar i va dir:

- Quin tio, el Sòcrates, que no se sap defensar a sí mateix!! M'ha fet desperdiciar dos vots!! Per això, hagués preferit el píctic amb la meva dona.

Alguns dels socràtics el miraren amb odi, però no feren res.

El Sòcrates es va posar a fer l'últim discurs. Encara que en Passotus era molt dormilega, després de tantes dormides ja no li quedava son. Però interiorment, pensava: "¿Però perquè tant de dramatisme per en Sòcrates i el seu destí? ¡¡Però si només és un sol home!!". En Marcus P. prestà una certa atenció a aquest discurs, però a vegades pensava en coses trivials, com per exemple: "¿Tindrà ganes de sexe aquesta nit la meva dona?".

S'acaba el judici, però en Sòcrates no podia ser condemnat durant un mes per una tradició de la mitologia grega, fins que tornés el vaixell que simbolitza el viatge de Teseu.

Quan en Marcus tornava a casa, es trobà amb un vell conegut:

- Hola Aristip!! - digué Marcus. ((Aristip és un personatge real, deixeble de Sòcrates i fundador de l'escola cirenaica.)) .

- Hola Marcus!! - digué Aristip. - He estat en el judici de Sòcrates. Quin dramatisme!! Si en Sòcrates es volia morir amb molta pompa, ho està aconseguint.

- ¿Tu què faràs el dia que Sòcrates prengui el verí i es mori? - En Marcus no era molt donat a parlar sinó amb simplismes.

- Jo estaré en Egina; segur que hi ha dones interessants - digue Aristip. De fet, Egina era una illa que distava poc del Pireu i que era un lloc d'orgies i plaer fàcil. - Passo de colaborar en la pompa d'aquest home. Cadascú fa el que vol. Al capdavall, amb 70 anys de vida, no crec que hagués viscut ja molt més.

- Jo estaré en casa - digué Marcus; - sí que trobo que sembla que es jutgi a tota la humanitat per la mort d'un sol paio.

- Oh, la gent està ben boja. No hi facis massa cas. Bé, et deixo, ens veiem.

El dia abans de la condemna de Sòcrates, en Critó volia que fugís, però Sòcrates, fidel a tota llei incloses les cruels, no va voler fugir. Aquella mateixa tarda, en Marcus Passotus finalment va convèncer a la seva dona de fer un polvet la tarda següent.

El mateix dia de la condemna de Sòcrates, en el qual va dir un discurs sobre la immortalitat de l'ànima, en Marcus Passotus estava en ple apotesisis sexual amb la seva dona, sense ni pensar en Sòcrates. I n'Aristip estava a Egina passant-s'ho a tope, sobretot amb en Lais, la seva "preferida". En Sòcrates es mor, però no tot l'univers havia de girar al seu voltant...

El matí següent Passotus va decidir anar-se'n a fer un viatge amb Aristip a terres llunyanes, mentre que els tres acusadors de Sòcrates patiren una dura condemna perquè va semblar que s'havia mort un innocent (un pressuposat innocent jutjat per dues votacions, no ho oblidem).

En Passotus va tornar a Atenes uns 20 dies després, amb la seva dona. No pensava en Sòcrates. Tenia ganes de menjar i de sexe. I algú ho havia de remediar...

Aquesta és la vida irreal sobre Passotus, però ¿qui sap si entre els 500, repeteixo, 500 jutges, alguns d'ells eren més o menys així? A mi em sembla possible... Sòcrates era un iman poderós, però potser no tant...

Gràcies per la lectura d'aquest relat. ¡¡A reveure!!


--------------------------------------------------------------------------


Ets benvingut a llegir més relats a: http://ca.lletra-perenne.wikia.com

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Unicorn Gris

Unicorn Gris

17 Relats

63 Comentaris

5729 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
Em presento.

Em dic Unicorn Gris. Abans participava en aquesta web amb un altre seudònim.

Els meus ideals són el catalanisme, la literatura, el món roler i l'acceptació de les normes socials que defenso, entre d'altres.

Podeu llegir relats meus també a: http://relatsencatala.cat/autor/cromelnordic/45406

El meu nom de Facebook és "Mark Corbera Mestres" .

El meu nom de Twitter és "El Dorat" .

El meu email és webmestre2(arroba)gmail.com .

La meva web d'articles és diu Lletra Perenne i està a: http://ca.lletra-perenne.wikia.com

Actualment no tinc fòrum.

Que vagi bé!!!