VIDA CONJUNTURAL 1

Un relat de: Bonhomia
VIDA CONJUNTORAL 1

SÒNIA: -Vols anar a la banyera?
EDUARD: -Maleït despertador? Tu! Per què no calles, eh? Maaaaaaa... Maleït despertador! Quina hora marques? Déu meu! Les cinc de la matinada!
SÒNIA: -No sóc un despertador, Eduard. Ara l'apago.-Flip, silenci.- És l'hora que t'aixeques cada dia. Per anar a nedar.
EDUARD: -Ah, per... perdona, Sònia. Quin dia és?
SÒNIA: -Dilluns, per això t'has esverat tant, home.
EDUARD: - Ai! Als quaranta tacos i a nedar! A mi m'agradaria que fos Festa Major! Recordes quan en teníem vint!
SÒNIA: -I setze. Sí, Eduard, els temps sempre estan canviant.
EDUARD: -Ai, Sònia, no te'm posis sarcàstica, dona!
SÒNIA: - No, Eduard, no em poso sarcàstica. Jo també sento nostàlgia.
EDUARD: - Nostàlgia? No sé com t'ho fas, jo ja ni la sento, els temps canvien massa.
SÒNIA: - Doncs hauries d'anar a un psicòleg, Eduard, la nostàlgia és quelcom de molt natural. És necessària i molt bona, i duu bons sentiments.
EDUARD: - Doncs hi penso anar, al psicòleg, i no et pensis que ho dic en broma. El dia a dia se'm fa penós.
SÒNIA: - Un psicòleg o una psicòloga t'ho curaria. Apa, Eduard, que es faran les sis. ...

Comentaris

  • Quin valor![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 17-09-2015 | Valoració: 10

    Aixecar-se a les cinc del matí! No m'estranya que el protagonista s'empipi amb el despertador i amb qui sigui. És una passada. Però se suposa que ho fa per decisió personal.
    I la nostàlgia... No es pot evitar ni que l'Eduard ja no la senti. És la manera que té la ment de rememorar les persones que ja no hi són i els fets viscuts. Especialment perquè, com que érem més joves, ens pensem que tot era millor i que érem més feliços.

    Un diàleg molt ben portat, Sergi.

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 15-09-2015 | Valoració: 10

    Un relat real I magnific
    Montse

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

513866 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.