Victòries i renúncies

Un relat de: Jofre

Cal que comprovem si el que pensem és útil per seguir bategant -frec a frec- amb la realitat, i abastar -tard o d'hora- allò que és legítim: la subtil veritat.


***


Victòries i renúncies

Alguns venen optimisme,
altres laments de fatalitat;
són estigmes que fereixen
els batecs de la sagacitat
que són el cor i la parla
de la fràgil realitat.

Jo tragino victòries i renúncies
-tot el pes en un sol braç-
no en faig mai parcial tria:
desconec el que em pertoca,
però sempre regalo i recullo
perquè és a ull nu que faig balanç
del pes possible de l'èxit i del fracàs.

Cadascú que validi el present
segons més li plagui el futur.


Vèncer la circumstància heretada
-sense paranys d'irreverència-
és arraconar perjudicis feixucs,
saber interpretar i comprendre
la nostra particular natura.

Un nou llenguatge lúcid
per equilibrar cants
de principi a fi, creat,
per salvar la subtil veritat.

Comentaris

  • tots [Ofensiu]
    gypsy | 22-10-2006 | Valoració: 10

    traginem victòries i renúncies i segurament les dues formen part del mateix cercle.
    És establir una tria, escollir, encertar o equivocar-se i anar fent via amb aquest nostre farcell particular a les espatlles.

    Interessant reflexió i bella manera d'exposar-la.


    petons!

    gypsy

  • les paraules[Ofensiu]
    Melcior | 04-06-2006 | Valoració: 10

    que pugui regalar-te son en va, m' agrada com
    escrius, personal e intransferible,així de clar.
    Endavant sempre.

  • Hi estic totalment d'acord[Ofensiu]
    brideshead | 12-05-2006

    "Jo tragino victòries i renúncies
    -tot el pes en un sol braç-
    no en faig mai parcial tria:
    desconec el que em pertoca,
    però sempre regalo i recullo
    perquè és a ull nu que faig balanç
    del pes possible de l'èxit i del fracàs".

    Felicitats, Jofre, per aquest teu postulat tan particular, i alhora, tan vertader.

    M'agrada molt saber-te de nou per aquí.

    Una abraçada.

  • Mon Pons | 25-04-2006 | Valoració: 10

    Potser és veritat que les persones ens movem sempre per dos aspiracions: la felicitat i la justícia. I felicitat i justícia vant aparellades amb la victòria del poder. Però la realitat és plena de paradoxes, ja que -segons diuen- l'home descobreix la seva soledat, "sense manual d'instruccions" per viure feliç. O podria ben ser que les persones som una espècie que no acabem de trobar el nostre lloc sota el sol, quan ens hem d'enfrontar a les renúncies...

    Felicitats per escriure així!


Valoració mitja: 10