Cercador
Victòries i renúncies
Un relat de: JofreCal que comprovem si el que pensem és útil per seguir bategant -frec a frec- amb la realitat, i abastar -tard o d'hora- allò que és legítim: la subtil veritat.
***
Victòries i renúncies
Alguns venen optimisme,
altres laments de fatalitat;
són estigmes que fereixen
els batecs de la sagacitat
que són el cor i la parla
de la fràgil realitat.
Jo tragino victòries i renúncies
-tot el pes en un sol braç-
no en faig mai parcial tria:
desconec el que em pertoca,
però sempre regalo i recullo
perquè és a ull nu que faig balanç
del pes possible de l'èxit i del fracàs.
Cadascú que validi el present
segons més li plagui el futur.
Vèncer la circumstància heretada
-sense paranys d'irreverència-
és arraconar perjudicis feixucs,
saber interpretar i comprendre
la nostra particular natura.
Un nou llenguatge lúcid
per equilibrar cants
de principi a fi, creat,
per salvar la subtil veritat.
Comentaris
-
tots [Ofensiu]gypsy | 22-10-2006 | Valoració: 10
traginem victòries i renúncies i segurament les dues formen part del mateix cercle.
És establir una tria, escollir, encertar o equivocar-se i anar fent via amb aquest nostre farcell particular a les espatlles.
Interessant reflexió i bella manera d'exposar-la.
petons!
gypsy -
les paraules[Ofensiu]Melcior | 04-06-2006 | Valoració: 10
que pugui regalar-te son en va, m' agrada com
escrius, personal e intransferible,així de clar.
Endavant sempre. -
Hi estic totalment d'acord[Ofensiu]brideshead | 12-05-2006
"Jo tragino victòries i renúncies
-tot el pes en un sol braç-
no en faig mai parcial tria:
desconec el que em pertoca,
però sempre regalo i recullo
perquè és a ull nu que faig balanç
del pes possible de l'èxit i del fracàs".
Felicitats, Jofre, per aquest teu postulat tan particular, i alhora, tan vertader.
M'agrada molt saber-te de nou per aquí.
Una abraçada.
-
...[Ofensiu]Mon Pons | 25-04-2006 | Valoració: 10
Potser és veritat que les persones ens movem sempre per dos aspiracions: la felicitat i la justícia. I felicitat i justícia vant aparellades amb la victòria del poder. Però la realitat és plena de paradoxes, ja que -segons diuen- l'home descobreix la seva soledat, "sense manual d'instruccions" per viure feliç. O podria ben ser que les persones som una espècie que no acabem de trobar el nostre lloc sota el sol, quan ens hem d'enfrontar a les renúncies...
Felicitats per escriure així!
Valoració mitja: 10
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Habitació 85
- Arts inconfessables
- Un càntir curull d’aigua de rosada
- La novel·la
- La inquietud del Sr. Ministre
- Sobreprotecció
- El pati gris
- Fins el darrer sospir. (Venjança)
- El Dr. Hill
- El jardí de les paneroles. (Poder)
- L'ingredient addicional. (venjança)
- Conjur dominical (Èxit/fracàs)
- A l'avantguarda. (Secrets)
- Viatge a Hesitània.
- Dilució històrica