Viatjant amb passió...

Són tantes hores observant el Llobregat,

deixant-lo enrere, entrant en la terra;

trepitjant el Penedès,la frontera de la vida,

i sempre tu...ensenyant-me com lluitar.


Assegut incòmodament,

travesso fàbriques i terres;

on la suor de tants homes és l'ànima de ser,

i sempre tu...clamant el seu nom, per ells.


El classicisme de la banda sonora RENFE,

es confon amb el teu cant;

rebels crits de protesta i guitarres dures,

i sempre tu...dient l'última paraula.


I l'alegria que desprenc al trepitjar terra ferma,

al sentir ben fluixet :pròxima parada Vilafranca del P.;

tantes històries en 58 minuts,

paraules que, bohemiament m'han acompanyat,

la teva veu que em transporta en somnis de llibertat...

i sempre tu...arran de resistència.


A Fermín Muguruza