VIATGES A LA CARTA. EL CASTELL DE LA SUDA. TORTOSA. L’EBRE JUSSÀ.

Un relat de: Antonio Mora Vergés
Retratava al Pere Albert Carreño amb el Castell de a Suda de fons, l’edifici que presideix simbòlicament Tortosa està situat sobre un promontori que domina la ciutat , i hom defensa que és l’origen del nucli primitiu de població, per la seva situació estratègica controlant el pas de l'Ebre.




Patrimoni Gencat
en diu ; antiga fortalesa àrab, ampliada amb fortificacions en època medieval i fins al segle XVII. De l'antiga edificació es conserven les muralles, arcades d'accés al recinte, la nau del Polvorí en forma de volta, una sala amb finestres triforades, el pati d'armes i un important conjunt de galeries subterrànies. Les muralles són de planta irregular resseguint la topografia del terreny, un seguit de torres i bestorres, com la del diamant o torre de Túbal, reforcen els paraments. Les muralles i torres foren escapçades i modificades per poder fer front a les necessitats artilleres de l'època moderna. El sector central, la torre de l'homenatge i el cos d'edificació que hi ha al seu darrera, ha estat reconstruït en estil neogòtic, en ocasió de convertir-lo en Parador Turístic Nacional. Els murs i defenses es continuen pels puigs veïns.

Els romans hi aixecaren les primeres estructures emmurallades, però foren els musulmans, sota el califat d'Abderraman III, els qui donaren forma a aquesta fabulosa construcció que pren modernament el nom de la Suda, amb un pou de gran diàmetre i profunditat. Al voltant d'aquest s'articulen unes galeries subterrànies que conserven restes d'un antic molí i dos forns.

Reconquerida la ciutat pel comte Ramon Berenguer IV (desembre de 1148), el castell passa a ser residència dels Montcada i dels Templers com a prova de gratitud per l'ajuda donada durant la batalla.

El rei Jaume I el va escollir com la seva residència favorita i des d'aquí es feren els preparatius per a la reconquesta de Morella, Peníscola i Borriana.

Des del 1294, quan Tortosa passa al domini de la Corona, la Suda fou convertida en palau reial i s'hi afegiren noves sales i elements defensius.
En l'època en què l'infant Ferran fou marquès de Tortosa, el castell passà a les seves mans, i el 1363 fou recuperat pel rei Pere el Cerimoniós, juntament amb la jurisdicció de la ciutat; en aquest moment s'hi feren importants obres de reforma.

Durant l'edat mitjana, el castell fou seu del tribunal de justícia de l'època.

Les construccions medievals romanen molt emmascarades per les obres realitzades durant els segles XVII i XVIII, en què es van fortificar les dues elevacions adjacents per formar un dispositiu de defensa.

A l'accés al castell es pot contemplar un cementiri musulmà. D'aquest se'n va extreure, el 1972, un epitafi datat del segle X amb referències a un governador, conservat al mateix Parador. També es va recuperar dels enderrocs del castell una tapa d'arqueta funerària, d'escriptura cúfica, on se citen versos de l'Alcorà, avui conservada a la col·lecció de l'Ajuntament de Tortosa.

Tant el Pere Albert Carreño, com el Juan Navazo Montero, progressen adequadament en la seva formació com a sherpas de Catalunya, i ben aviat podran – si així hi volen - exercir aquesta tasca.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Antonio Mora Vergés

Antonio Mora Vergés

6232 Relats

698 Comentaris

4269280 Lectures

Valoració de l'autor: 9.48

Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.
Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com