Viatge sense tornada

Cansada del dia a dia, i sense trobar-li sentit a la seva vida, va aixecar-se del llit i va encarar-se a l'armari, va escollir poca roba, la va col.locar de qualsevol manera dins de la bossa, va vestir-se de forma còmoda, texans, jersei i bambes.

Va caminar fins arribar a l'estació de França, duia prou diners per agafar el destí que li sembles, no li importava a on anar, només volia fugir, marxar d'aquell entorn que l'ofegava.

A l'estació no hi havia casi bé ningú, eran a prop de les dotze del migdia, va mirar els rètols de color vermell i va dir el primer tren que sortir allà m'embarco. El primer d'anunciar-se va ser Grenoble, va anar a la finestreta i va demanar un bitllet sense tornada cap aquella direcció.

Tenia set, va anar al lavabo a fer un pipi abans de puja al tren i va comprar-se una botella d'aigua pel viatge.

Desprès es va dirigir cap a la via 5 i va pujar al tren de la llibertat, la seva llibertat, va buscar el seient que estigues tocant a la finestra, va col.locar al seu compartiment la petita bossa que duia penjada a l'esquena, va posar-se lo més còmoda possible al seient i va fer un glop d'aigua, tot pensant amb la nit anterior.

Aquella nit passada va ser una discussió molt forta, tan que no havia pogut dormir, i mentre esperava a que es fes de dia, ja tenia pensat el que faria.

Per això, va esperar a que ell marxes, i un cop va sentir la porta del carrer, va portar a terme la seva finalitat, marxa i no tornar mai més.

L'era igual a on, i quan de temps, només sabia que allò no podia tornar-se a repetir. Ella desprès de tants anys de convivència, no podia més, ell arribava amb dues copes de més i li buscava raons per no res.

Gelós malaltís, malpensat, egoista, no sabia que més podia ser aquell mal home, no sabia quan de temps s'havia convertit tot en un infern, era esclava dels seus actes, vivia contínuament atemorida pel seu caràcter.

Mai havia fet cap denúncia, li tenia massa por, només va trobar una sol.lució a aquest terrible mal son, fugir, fugir, fugir...

Deixava una feina de dependenta, tampoc era res de l'altre mon, un pis petit de lloguer, alguna amistat, però res més, no hi havia res més que la lligues, la seva mare es va morir l'estiu passat, va passar el dol com va poder, encara no s'havia recuperat, però va treure prou tes forces per marxar.

Desprès de repassar els seus últims anys en poc més de cinc minuts, el tren es va posar en marxar cap a una nova direcció, cap a una nova vida, cap a una nova sensació de llibertat.

Podia respirar tranquil.la, va tancar els ulls buscant una mica de relaxació i es va quedar dormida.