Viatge innoblidable ( primera part)

Un relat de: tramuntana

La boira no em deixava veure el camí per on arribaria Poul Jackson, aquell camí que dintre d'uns minuts em regalaria el meu millor regal...em retornaria aquella vida que vaig perdre temps enrere.
Jo esperava amb les mans a les butxaques a causa del fred que feia, duia una boina a quadres vermells que em feia conjunt amb l'abric. El fred era cada cop més intens. Pasara una hora, dues...i fins i tot tres...i Poul Jackson no arribava. Em tremolaven les mans, i no precisament pel fred. Aleshores vaig decidir perdre'm per aquell camí de boira perquè em portés cap al meu destí, un destí encara borrós.
Al veure el fracàs de la meva esperança en tornar-lo a veure, vaig decidir emprendre un viatge en busca d'una resposta raonable que em pogués explicar el perquè de la seva absència un cop més. M'esperava un llarg viatge, i ho sabia, però jo volia trobar-lo tan si com no i tornar a ser feliç un cop més. Vaig fer les maletes i entre la roba hi vaig guardar la seva fotografia, que em donava forces per seguir. Vaig emprendre el viatge cap a Canadà. No sabia on estava però... sabia que allà podria trobar alguna pista, ja que ell tenia amics d'allà.
Vaig arribar a Canadà cap a les tres de la tarda. Em vaig instal·lar en un hotel, si s'en pot dir així, i un cop vaig haver desat tota la meva roba a l'armari, em vaig deixar caure sobre el llit. Es van fer les cinc, m'havia quedat adormida. Per un moment vaig pensar que què estava fent allà... però de seguida vaig decidir anar a buscar el meu propòsit, és a dir, retrobar-lo.
El sol brillava sobre les meves espatlles. Els carrers d' Edmonton estaven atapaïts de gent. Els nens jugaven despreocupats, les iaies alimentaven als coloms. La resta de gent contemplava el paisatge, desert per a mi. Em acomodar sobre una espècies de roca que hi havia en un costat de la plaça de Gordheng. De sobte un home d'uns setanta anys es va apropar a mi i em va dir:
- Hola Jane.-
Em vaig quedar molt sorpresa al veure que aquell home sabia el meu nom... aleshores em va ensenyar una fotografia:
- Ets tu Jane, la de la foto?-
Vaig agafar la foto amb les mans tremoloses, certament era jo...
-Eh... sí, sóc jo.-
- M'alegro de veure't. Tu no em coneixes, però jo sí, bé... m'han parlat molt de tu. Fa uns mesos un noi em va donar una carta amb la teva fotografia amb la esperança de que algun dia arribés a tu. Des d'aquell dia, jo he estat alerta... i perfí t'he trobat, ets tu la de la fotografia...ets tu Jane. -
Vaig sentir com una lleugera brisa golpejava la meva cara nua. Aleshores em vaig afanyar a obrir la carta, ja que aquella em podia cambiar la vida. Vaig estripar el sobre amb por. La carta estaba escrita en un paper groguenc. Aleshores la vaig desplegar i vaig començar a llegir aquella lletra cursiva Comic Sans MS:

-Cada nit en els meus somnis, et veig, et sento. Això és algo que desitjo. Lluny, a través de la distància t'espero. Aprop o lluny, siguis on siguis, sé que el meu cor segueix estiman-te. Un dia tu vas obrir aquella porta... i ara estàs aquí, dintre de mi, dintre del meu cor. No et rendeixis. Jane... la meva vida va començar en coneixe't i va morir en perdre't. Però jo...mai t'he oblidat, sempre t'he tingut present i sempre t'he estimat. De vegades em paro a mirar aquella lluna que plora, tímida i tafanera... em consola i em diu que estàs bé. Vull veure't. Espero que aquesta carta arribi a tu algún dia i puguis sentir que hi ha una persona, potser a l'altra punta del món, que et desitja...
No sé on estaré quan la llegeixis, però la única cosa que sé amb certesa és que estic amb tu, estic dintre teu, i dintre meu romand el teu somriure, junt amb les carícies i els besos ara absents.

Sempre teu... Poul. -








Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de tramuntana

tramuntana

423 Relats

658 Comentaris

439372 Lectures

Valoració de l'autor: 9.49

Biografia:
Em dic laura, tinc 15 anys, ( 24 de maig del 1991).

" ...yesterday, love was such an easy game to play, now I need a place to hide away"

...Els teus ulls dibuixen paraules que ni tant sols he sentit mai...

...porqué no hay nadie que te quiera igual que yo.


...yǿu шāy sāy I'ш ā dяέāшя



- laurasainzr@hotmail.com