Viatge (I. Naixement)

Un relat de: rnbonet
Bo. M'aboque a l'eixida del túnel. Comence el primer viatge. Segurament no en faré cap altre. És que em sembla inútil del tot, d'ara endavant, qualsevol mena de viatge. Si ho faig, serà per inèrcia. Com un passeig en barca per l'aigua verda d'un país llunyà, esperant discretament -i en secret i cor ansiós- l'arribada al blau d'aquella platja on, de sobte -recordeu?- emergia una ona breu, solitària, d'enorme escuma a la cresta i que trencava a l'arena arribant a mullar-vos les sabates. Possiblement l'únic viatge vàlid entre tots els que féreu.
No, decididament no tornaré a veure -és un dir!-ganyots inútils de somriures inútils d'aquell venedor que us oferia paisatges submarins indígenes de qualsevol món, sense cap angle fosc. Ara puc dir-vos, de debò: tot, somnis trencats, purgatoris silents. Estranger al tacte, mire i remire les parets del lloc on sóc. Molt pròximes. I intente confirmar el preu d'anar allà el llac on Caront m'ateny amb una barca nova. Això sí, utilitzada abans per molts. Malgrat tant d'ús, per mi serà acabada d'estrenar. I aquest darrer viatge, no sé perquè, serà obligatori.

Comentaris

  • L'eixida del túnel[Ofensiu]
    Toni Arencón Arias | 21-11-2014 | Valoració: 10


    Per fi, fou assenyalada una riba, i vàrem veure, en apropar-nos, que era una terra magnífica, enlluernadora. Semblava que les músiques de la vida es desprenguessin d'ella, en errant murmuri, i que en aquelles costes, riques en verdor de tota mena, s'exhalés, fins a moltes llegües més enllà, la deliciosa aroma de les flors i de les fruites.("Le Spleen de Paris", Charles-Pierre Baudelaire).

    Eixida del túnel... Naixement-condemna? Naixement-alliberament? Naixement-últim-primer-viatge?

    Pensaments lírics, en clau de prosa poètica, metafòrica i condensada. Més poeta que narrador, intimista i melòdic. En qualsevol cas, hem compartit viatge. Un plaer.

    Felicitats, Ramon.

    T.

  • Precioses metàfores![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 10-11-2014

    Molt ben escrit però he trobat a faltar el teu estil alegre i "burleta" de quasi sempre.
    M'ha agradat molt veure que, de tant en tant, necessites tornar amb els teus amics de RC.
    Una abraçada, Ramón.

  • Riu i vida[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 08-11-2014 | Valoració: 10

    Una descripció simbòlica de la vida, amb tot un seguit de metàfores del primer dia. El riu, la mar, la cresta de l'ona, el tacte. Un relat de lectura lenta, pausada i atenta. Si es fa així, el gaudi és immens; si no es fa així, una miqueta menys. Després d'una bona nit la lectura pausada és molt gratificant. Una vital abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

265 Relats

1564 Comentaris

297725 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!