Viatge i enyor

Un relat de: rautortor

Photobucket
Nina (2011) de Lya Nagado


Si viatges al fons d'uns ulls
on somnis i lluna festegen,
de les llàgrimes vora el mar
i tocant a l'estany de l'ànima,
digues-me si hi suren tranquil•les
encara les aures dels contes,
si hi neden les fades encara,
si hi juguen els nens sense presses.

Si viatges al fons d'uns ulls
on diuen que hi dorm la innocència,
que hi nia l'autèntic bon cor,
la prístina joia de viure,
que hi campa la pau nit i dia,
digues-me si encara hi ha algun
pelegrí que somriu, que espera,
que creu de debò en les llegendes.

Si viatges al fons d'uns ulls
perquè del destí tens la vènia,
si hi trobes el ver i bell nom
fa temps desaprès per desídia,
no fugis quedant-te a recer,
eix prompte, deslliga els oracles,
torna prest, dement o quimèric,
que hi ha més orats que t'esperen.

Lleida, febrer de 1996

Comentaris

  • SI VIATGES[Ofensiu]
    montsepema | 24-05-2012

    si viatges dins els meus somnis descobriras la meva essència...que és a on ens porten els teus somnis.
    preciós

  • Trajecte i delícia[Ofensiu]
    Unaquimera | 24-05-2012

    Un viatge realment encisador, aquest que permeten els teus versos, Raül!

    Un trajecte que pot canviar una vida, o el sentit d’aquella que es viu quan no es permet el retorn al temps de la innocència plena, dels sentiments purs, de les quimeres intactes... i, de cop i volta, es retroben.

    L’enyor es pot tornar, a partir d’aquesta retrobada, en pura delícia!

    T’envio una abraçada viatjera,
    Unaquimera

  • No hi ha res més pur[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 21-05-2012 | Valoració: 10

    que l'esguard innocent d'un infant.
    Com sempre un vertader plaer llegir-te

    Una abraçada, Raul

  • Uns 'si' condicionals....[Ofensiu]
    rnbonet | 21-05-2012

    ... que ens precipiten a la vida. De cap.
    Quanta veritat; quanta tendresa; quant de seny!

    Salut i rebolica!

l´Autor

rautortor

222 Relats

757 Comentaris

138511 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.




Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen