Viatge en globus

Va caminar pels carrers a l'alba. La seva intuïció la feia pensar que la trobaria entre la gran varietat de tons i els jocs de llum i ombra del paisatge. Va passejar fins que la foscor més extrema aparegué en el transcórrer de les hores i es va veure obligada a regressar a casa. Aquesta rutina es repetia un dia darrere d’un altre, des que va despertar d'un mal somni en el qual va perdre la seva riallada. No s'havia adonat del que significava per a ella aquell so de gallina, que li servia per expressar l’alegria, en el qual predominava la “a”, fins que va desaparèixer en una mudesa inesperada. Tal vegada demà…, va pensar i es submergí de nou en el seu interior deixant a les persones del seu entorn expectants. Els va observar sense veure’ls mentre unes imatges se succeïen a l’inconscient.
Aquestes la van dur a aquell dia que el vent bufava cap al nord-est, però pel que serviria hauria estat igual que bufés en qualsevol direcció. Tan il•lusionada i temorega que li feia sentir l’esperat viatge en globus i va resultar que aquest estava lligat. No obstant això, va voler viure aquella experiència. Mentre esperava el seu torn observà atentament els preparatius. Aquella cistella, versió exagerada de las d’anar a comprar ous a la plaça, es podria enlairar amb sis persones a dins, només amb l’ajuda d’un gran tor de tela en forma de llàgrima invertida, plena de molècules de gas?, es preguntà. Mirà l’entorn i observà que l’envoltava un expectatiu ramat de somriures, mentre la muntanya del davant s’enfosquia amb la posta de sol que s’amagava darrere uns núvols despistats.
En arribar el seu torn, va caminar cap a l’aeròstat, emulant els personatges de les novel•les de Julio Verne. En un tres i no res es va veure en l’espai de ningú, dins la cistella. Tot es va empetitir i va gaudir de la visió de la foscúria del cel a aquella hora, que començava a degotar un carnaval d’astres. Va sentir una emoció intensa; tenia la sensació que el temps s’havia aturat i es prenia amb ell un cafè, en un carrer de la vida.
Aquests pensaments van fer esclatar el seu riure i va retrobar dins seu, entenent el missatge, l’alegria perduda. Percebé les noves formes que dibuixava el seu entorn i al mig de la riallada va deixar anar als que l’envoltaven: Sabeu què? El pròxim viatge en globus no serà en un que estigui captiu.