Viatge en el temps

En el fons tots volem d'una manera o altra.
Imaginar, viatjar lluny de tot, moltes vegades ens apropa a móns que també ens pertanyen.
Realment és màgic creuar els límits entre la realitat i el somni. Cada cop dubte més de que és realment la realitat, potser només aquest segon concret i fins i tot vestit amb les percepcions de cadascú de nosaltres.

Aquest poema està impregnat de melodies impalpables, de calma i de misteri.
M'ha cridat l'atenció el relat de Califòrnia. Pentines amb la ment espais llunyans que semblen apropar-se.
Tu també utilitzes sovint les ales per veure més enllà del que ens mostren els ulls.
També viatjar cap a l'interior ens mostra paisatges que mai havíem gosat ni imaginar.

En quan a la sextina dins d'un cabàs que em vas comentar, parla de donar forma i mida al que no es pot apamar. És una mica paranoic i enrevessat; només volia fer un experiment amb aquesta composició i gairebé vaig acabar caçant mosques.
Els pensaments, l'ombra la bellesa, el desig de comprendre, la capacitat de sentir i estimar, l'evidència de estar sols en essència...
Volia intentar transmentre que sempre hi ha coses que se'ns esmunyen entre les mans, potser perquè en el fons, malgrat el nostre esforç, no es poden retenir...

Gràcies per llegir-me!
Una abraçada i fins aviat!

amb la paraula "intrigat" pel budisme.
Hi ha molts llibres que resolen tots els dubtes.
Gràcies pel teu comentari.
A reveure.

m'evoca al somni el teu relat... m'evoca a la màgia i a l'esperança... Es curt però intens....

i de màgies amagades dins els mots dels teus versos.
M'agrada la fugida i el plaer que es poden assolir mitjançant uns instruments tan perfectes com els mots, confengint poesia.

M'encomanes somni i desconnexió.
Sorprenents els teus versos, s'han de tornar a llegir.

Gràcies pel teu comentari i sí, tinc una mena d'empatia pel budisme com a filosofia de vida, de serenitat i de silencis indispensables per no deixar-nos esclafar per la inèrcia de les multituds.

Un petó molt fort.

gypsy