Viatge d’amor i nostàlgia

Un relat de: RogerMontblanc98
Sóc viatger i viatjo dins un món brodat de pètals de rosa escarlata, un món ple d’amor i nostàlgia on els records del passat esclaten novament en la ferida sentimental. Obro els ulls i el cel és blau, un blau d’ultramar on sovint hi veig passar uns passatgers vestits de blanc impulsats pels quatre vents.
M’alço del prat i observo la realitat que m’envolta, aquell paisatge allimonat ple de margarides perdudes en l’horitzó, on la incertesa dels seus pètals blancs sempre troben la resposta d’uns somnis perduts en la il•lusió del poder emocional.
Entre la brisa d’aquell vent aflora una donzella bonica com la mar tranquil•la, tota blanca, n’és un àngel d’amor caigut del cel atzur amb dues ales d’un roig encès que recorden la nostàlgia del meu vell cor esquinçat. Començo a caminar fins que ens trobem l’un davant de l’altre i entre alè i alè arrenco a l’atzar una de les margarides i li embolcallo entre els seus rínxols, de rugosa atzabeja, mentre esborro la nostàlgia tapant-la amb un petó d’amor d’aquella formosa poncella que em té el cor robat.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: