viatge còsmic

Un relat de: Berenice

Quan arribo, baixa a obrir-me la porta i se'm queda mirant, astorat. Realment et queda bé, aquest nou pentinat, em diu. Sempre m'ha agradat quan dus els cabells negres.

M'estampa un petó-ventosa a la galta i pujem, tot xerrant de mil temes, cap al seu petit refugi.

Ha fet de sopar un rissotto i unes croquetes d'aquelles com les de l'àvia. Crec que si alguna vegada decidís de tenir un fill amb algú, seria amb l'Albert.. sempre m'ha apassionat un home jove que sàpiga cuinar com les àvies.

Després de menjar, ens petonegem i posa música tranquil.la. Ens els mirem i riem. Els olora ell, els ensumo jo, torna a inspeccionar-los i finalment diu que se'ns farà Nadal i encara no els haurem tastat..
Així que primer fa una tímida mossegadeta. Jo observo la cara que fa i com no sembla res greu, m'hi aventuro. I si, és suportable. Els bocinets humits s'enganxen entre els queixals però no té tan mal sabor.
Sembla, de fet, com si masteguéssim tabac.

Ens estirem al llit esperant algun efecte però el CD s'acaba i encara no hem notat res.
M'acarona, l'acaricio i acabem fent l'amor, tot esperant.

Com sempre, comença a fer un mai un cop hem recuperat l'al.lè. Em mira, entre la fumera carregada de haixix, amb aquella mirada de dimoniet, i abans que digui res ja sé què em vol proposar.
Evidentment, hi estic d'acord. Els porta i ens els tornem a mirar, però aquest cop més decidits, ens en mengem dos més per cap i ens estirem altre cop entre els llençols que encara fan olor a sexe.

De seguida em ve el riure. Li miro el nas i em sembla tan harmoniosament diví que resulta graciós, però no puc ni dir-li perquè el riure no em deixa.
Li encomano, i aviat estem tots dos plorant de riure i de fel.licitat.

De sobre m'adono que la paret sembla de nata. Sembla una paret enorme de nata batuda, ben ensucrada. I la paret se'ns acosta i trobo que és la meravella més esplèndida que he vist mai. S'acosta perillosament, unctuosa i seductora, però m'encanta. Li ho dic i el riure torna..

La papallona del sostre baixa, i ell té por. Ens abracem ben fort i ens quedem mirant, tots dos arraulits sota els llençols, com se'ns acosta ben lentament..

Passem el que sembla hores, així. Quan em comença a fer mal l'esquena per la postura massa prolongada, em desembolico dels seus braços i descobreixo que el tirabuixó blau que penja sobre el seu llit, sembla una barca llarguíssima plena de remers. Ara remen, ara no.

Està d'acord amb mi, diu, però és més apassionant la seua gota. I és que al sostre, prop de la porta, hi ha una gota que vol caure del sostre, tot regalimant, tot i que mai acaba de fer-ho.

Passen hores entre la gota del sostre i la barca.
El gotelé de les parets està en ebullició i sembla que tot de bimbolletes s'inflin fins esclatar. Em mira els ulls i en veu quatre, així que mira els pits per gaudir-ne també de la multiplicació..

Si em mira fixament el nas, jo desapareixo. Li dic que s'aturi però no ho fa, així que em fixo en el seu genoll i he d'agafar-li ben fort la cama perquè sembla que li caigui paret enllà.

Poc a poc el riure es va calmant i els petons i les carícies el substitueixen.
No vull tancar els ulls perquè si ho faig, veig dracs, i bolquers bruts, i galetes en forma de cor, que no sé per quins set-sous, m'aterroritzen; així que contemplo el seu rostre durant hores i hores, o potser minuts, hem perdut la noció del temps.

Memoritzo la seua barba, els seus ulls, el seu magnífic nas. Intento no sentir els martells dels petits obrers que treballen la meua columna vertebral mentre traço un planell mental de les (im) perfeccions de la seua orella, el seu pit poc pelut, els seus braços..

Finalment, confonent-nos com un sol cos, el son ens venç, i dormim tota la nit com dos nadons.

El sol es filtra entre la persiana vella i tot fregant-me els ulls i estirant-me, em giro vers ell i trobo que m'està mirant.. em somriu, somric, em besa el nas i m'abraça.

La veritat és que ha valgut la pena aquest petit contraband post-viatge a Àmsterdam.. no descarto tornar a fer boletada amb l'Albert un dia d'aquests!

Comentaris

  • Sole Ole | 10-11-2005

    M'hanvingut unes ganes de tornar-me a emboletar amb el teu relat...! Clar q jo ho vai fer al mig d'Amsterdam i em noies i tot plegat va ser molt diferent, p tb m'ho vai passar teta§
    Molt guai!

  • tetrapharmakon | 06-11-2005

    molt ninic :P no t fagi vergonyota...
    volem més relats teus!!! :D

  • Aclariment:[Ofensiu]
    Berenice | 05-11-2005

    aquest relat està basat en fets reals.. però n'he tergiversat aspectes i l'he amanit amb algunes coses..
    El nom d'Albert l'he posat perquè m'agrada com sona... :P ara me fa vergonya el tercer paràgraf.. però no el puc esborrar.. així que si llegeixes això, Albert, dissimula :S :P

    (però és que sempre m'ha seduït de mala manera que un home cuini per a mi, encara que el que faci sia un entrepà de pernil XD)

    (i açò del fill era un dir, no se m'espanti ningú.. era en el sentit que jo quan cuino la gent fuig corrents.. per això si mai tinc fills, espero que el seu pare sàpiga cuinar :P)