Viatge astral

Se m'ha posat la pell de gallina.
Un altre punt en comú que tenim totes dues...
Realment has tingut la sort de fer un autèntic viatge astral en un lloc paradísiac i, encara que, oníric, completament real.
Plató ho afirmava ja en les seves obres, milions de persones s'hi han trobat. L'ànima, a la nit, s'alimenta amb els viatges astrals, el què passa és que molt poques persones en són conscients. Visitar familiars que dormen o amics, comunicar-te amb els éssers estimats que ja no hi són, etc...
Uff, ara escriuria llibres sencers sobre això.
Per cert, ja penso en escanejar dibuixos i enviar-te'ls.
Ahh, i sobre aquest tema, si pots connectar-te a la nostra web:
www.xevidom.com/Concurs2007 veuràs el còmic que vaig presentar al concurs de Calldetenes, que es diu "Onirisme" que tracta, una mica, sobre els viatges astrals i el món dels somnis.
Està l'apartat d'obres premiades del 2007.
Ja em diràs que et sembla, i ens mantenim en contacte ben aviat!!!
Una abraçada plena de llum i bones vibracions!!!
Montse

Has fet un bon relat, i molt poètic per cert, del món dels somnis, un món que considere força important a l'hora de fer Literatura. Tothom somniem, però tan sols aquells que poden recordar els somnis, seran capaços d'escriure quelcom literari i de qualitat. No sempre es dóna aquesta premisa, però moltes vegades així esdevé...
Una abraçada!

FRANCESC

Esperem que hi hagi quelcom més, no? Mai s'ha de perdre l'esperança per res. És cert que els éssers humans, si és això el que som, tendim molt a sofrir. Darrere el teu relat s'hi amaga una esperança força única: el retrobament amb el llinatge autèntic, si em permets l'expressió, a cada passa, a cada dia, etc. Jo crec que hi està tothom implicat, i que fins i tot aquells que tenen el poder que crea l'amargor als pobles, a les persones, també hi tenen el seu lloc.
Mentrestant, aprofitem el moment!


Sergi

M'ha encantat.M'agrada com expresses cada detall,cada pensament, tot...un viatge en el que tots voldriem tornar, reviure una i una altre vegada,com tu dius,cada detall, cada carícia, cada rostre,saps?No sé si és eprque només tenc tretze anys però,crec que el que has dit,entre la gent intentem trobar els rostres dels nostres somnis es veritat i que a cops ens en retrobem amb algun,encara que , només sigui un instant.Una cosa tan bonica és capaç de ser recordada amb quasi l'exactitud,però en el món de la màgia i els somnis no existeix això.
Seguiré llegin-te,gràcies tu per fer-ho amb mi.

Una forta abraçada!!


Clàudia

El teu relat narra un somni i un viatge, un desplaçament dins el món oníric, la sensació d'allunyar-te de l'ara i aquí per arribar a un altre espai, a una dimensió diferent.
Descrius alguns dels elements que trobes allà, i veig que t'han quedat gravades els rostres.
Crec que en la cara es reflecteixen moltes de les emocions interiors de la persona que tenim davant.
També una veu o un gest poden quedar per sempre ( o al menys per molt de temps ) atresorats en la nostra memòria, però un rostre, amb la mirada emmarcada, és una imatge forta, amb poder suficient com per impactar-nos, si som bons observadors.
Per això m'he sentit identificada amb tu quan he llegit que et semblava trobar entre els teus coneguts retalls d'aquelles cares somiades... a mi m'ha passat sovint!

Has mantingut tota l'estona un to poètic que proporciona al text una aura màgica.
Ben fet!

Jo també t'envio una abraçada de les que traspassa els límits de la realitat i la distància,
Unaquimera

De fet, tot el viatge que descrius és un somni. I ens en parles amb un detallisme immaculat. Els rostres dels nens, la sensació, l'allunyament, el desig de tornar-hi... Quan he llegit "Viatge astral" m'he imaginat una altra cosa. Més espacial que no especial, per entendre'ns. I m'has sorprés amb un somni.

En Sergi ha fet un comentari molt encertat referit a la necessitat de ser tu mateixa. La il·lusió i el somni, de fet, són parts de nosaltres mateixos. No obstant, no podem ser esclaus de cap somni, ni d'uns quants ni de molts. Els somnis han de poder ser nostres, perquè els forgem nosaltres amb el que la nostra ment ens permet imaginar.

I la imaginació és tot un món, un espai o un domini totalment diferent d'una persona a una altra. Quin somni més bonic, el que descrius. Ja t'he dit que jo m'hagués imaginat una altra cosa... potser tinc una imaginació més pragmàtica, no? A vegades penso que massa pragmàtica i tot. Però és la meva, d'imaginació, i miro de compartir-la a través de relats o poemes. I tu, Naiade, en tens una altra de riquíssima. Preciosa. Sensacional. No deixis que mai et domini a tu. Viu-la sense obsessionar-t'hi mai. Somriu-li, però que no se t'escapi de les mans. Els somnis, o això penso jo, són únics. Recordem els més bons, els millors. Però que aquests no impedeixin que en tinguem de nous.

Ah, i sobretot: de tant en tant, com en aquest Viatge Astral, deixa que poguem gaudir-ne!

Una abraçada molt forta, perdona tot aquest immens rotlle que t'acabo de deixar escrit (inspirat no només pel teu magnífic poema sinó també pel comentari del Sergi), gràcies per tots els teus comentaris i una fortíssima abraçada!!!

Vicenç

Jo crec en una mena de destí. També crec que, quan aquest ens guia, no li hem de fer cas, perque hi ha molta energia barrejada;hem de fer el que nosaltres volguem, perque sinó, aquest destí se'ns escapa, i podem arribar a pensar que és traïdor. En resum, que no podem regalar la nostra energia així com així, per molt seductor que ens sembli aquest anomenat destí.
Quan hi ha altres persones, siguin nens, adolescents o gent gran, no ens hem de deixar il.luminar i hem de ser els nostres propis amos, amb els nostres capritxos egoïstes. Sinó, els demés no ens comprendran mai.
Pel que fa al físic, no ens podem deixar portar per la sensualitat, perque llavors s'escapa llestament, i sensualitat de cap mena, per molt innocent que ens sembli.
"Aquell lloc màgic" que tu descrius és un parany. Tu només et tens a tu mateixa, i t'has d'elevar per sobre de tot. Tu mateixa parles d'una "força desconeguda que se t'enduu". Amb tot, si se t'enduu i no hi ha res a fer, no ha sigut pas cap fracàs. Has estat de visita, i això ja és molt.
Ells no et poden entendre, perque són part del mateix joc, també són víctimes, però és com qui reclama pa i mor ignorat. Nosaltres podem donar gràcies de tenir pa per somniar en tornar-hi.
Si aconsegueixes l'eternitat, les mans et vindran soles; sinó, no t'has de preocupar absolutament per res.
Ningú se't presentarà a la realitat com és en somnis, no deixis que el somni, que conté el fabulós secret, et distorsioni la realitat. Has de tenir-ho tot molt clar.
Ells no et coneixen perque són més ignorants que tu.
Pel que dius al final, pots jugar, malgrat tot el que t'he dit, amb la fantasia. Però no deixis de pensar, no deixis el món material i no deixis que et prenguin poder. La gent és molt llesta.

Una abraçada astral


Sergi

Un relat poètic, estrany, transcendent. És veritat, a vegades trobem persones que són les nostres ànimes bessones, que poden llegir en la nostra ànima, que ens fan sentir bé, al costat de les quals no passa el temps. Són els somnis una porta d'entrada a tot aquest món que no coneix límits i que escapa a les lleis de la física, que flueix a un ritme diferent, que ens posa en contacte amb éssers ja desapareguts?. Suposo que has llegit "El tercer ull" de T. Lobsang Rampa un lama que va deixar els hàbits i que va explicar al món els secrets de la meditació i de la porta d'entrada al més enllà. Un relat bell i misteriós.
Petons i moltes gràcies pels teus comentaris!

la que et fas al final del relat. Sobre tot, quina és la força estranya que a voltes fa que sentim per algú més enllà d'un sentiment, com un lligam invisible que no és possible raonar?
M'ha agradat el teu relat, tant pel que hi dius com per com ho escrius.
Una abraçada