VIATGE AL PASSAT DE LA GERTRUDIS I LA LAIA

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
Mai de la meva vida hagués pensat en escriure res però ara es necessitat, del contrari em tornaré boja.

Em dic Laia i tinc 21 anys, soc noia de poble jo sempre treballant en fabriques i telers i poc llegir i escriure, diferent a la meva germana que es rata de biblioteca. Si no ho explico a algú rebento, per això he rebuscat dins la meva calaixera fins a trobar l’última llibreta que vaig emprar quan anava a col•legi amb les monges.
El meu secret no el puc explicar ni als pares ni al meu promés, pensarien estic boja per tancar a Sant Boi.Tot per culpa de la Gertrudis i els seus maleïts llibres¡

La meva germana petita sempre ha llegit i remenat llibres, tant aqui a casa com quan treballàvem a la Colònia tèxtil , o ara que despatxa pa en un forn aquí al poble. Es bona noia si no tingues aquest defecte de llegir, crec que llegiria inclús les fulles d’enciam si estesis escrites.

L’altre dia va venir molt esverada, tenia a les mans un llibre que semblava molt i molt vell, esgrogueït i amb cobertes de pergamí, al menys això va dir ella.Jo li vaig dir, vaja andròmina ratada i es va enfadar molt.Respongue es un llibtr màgic i crec m’ha escollit a mi. Pots contar somiatruites els llibres ni tenen màgia ni escolleixen a ningú, algu els escriu i punt. On l´has tret? Estava a les golfes del forn i la Maria m´el ha regalat, no tenia ni idea de qui era ni que hi feia allà
Mes de quinze dies seguits així que tenia una estona lliure llegia i llegia i com mes ho feia mes contenta la veia. S’ho passava dallò mes ve, moltes vegades inclús feia cara de sorpresa. Jo creia era un altre llibre potser de contes o coses així i res vaig dir als pares.

Ara fa una setmana al anar a dormir em va explicar de que anava tot.
Mira Laia digue amb cara de circunstancies, ets la meva germana gran i em tens d´ajudar. El llibre es de viatges i jo ho vull fer, i tu em tens d´acompanyar, rateta va dir com quan volia alguna cosa important, oi que m´ajudaras?

Que vols que faci Gertrudis? Dons oi que m’acompanyaràs
a un viatge que durarà 12 hores, gaudirem molt germaneta ja ho veuras.
Direm a la mare que anem a veure unes amigues i farem una excursio, tot molt aprop però ningú ha saber res, no es res dolent, va dona¡¡¡
Quan de temps fa que no anem d’excursió?
Portarem menjar i ara ja fa bó es 20 de juny vaa!!!
Tant va insistir que li va dir que si, jo no les tenia totes perque conec ma germana, per l’altre canto un dia sense l´Albert sen diumenge em sabia greu,però ella també alguna vegada m’havia fet algun “favor” quan volia estar a soles amb ell, i vaig dir si.
I a on tenim d´anar ?
A “Pedres Rodones”, a aquelles pedrotes que diuen son prehistòriques i

tenen milions d´anys?. Doncs si allà, ja veuràs que bonic serà.
I que hi farem? Demà demá, avui tinc molta son. Ja t' explicare.

Desprès de parlar amb la mare el dia 21 de Juny de 1912, varem marxar amb la meva germana Gertrudis a una excursió de uns 5 quilometres, que si va durar dotze hores i que jo mai podré explicar a ningu. No em creurien pas.

Les “Pedres rodones” tenen molt mala anomenada al poble perque diuen les bruixes s’hi reunien per fer samaniats. Jo no ho crec pas, el lloc es bonic aprop i ha una font i el bosc es espès
Mes o menys eren ¾ de set del mati i despuntava el dia, un dia preciós i els ocells cantaven i es veien ja floretes de primavera, estiu. Tot perfecte.
La meva germana Gertrudis la veia una mica preocupada i molt callada, es a dir no semblava ella.
Al arribar a les pedres va fer un sospir¡ Menys mal estem a temps¡
A temps a que?. A viatjar i dient això va treure el llibre. El va obrir per una plana que tenia marcada i em va dir:
Laia, ara agafat fort de mi, viatjarem en el temps, enrere en el temps, això es el que explica el llibre, i la rotllana de pedres es una porta al passat que s’obrirà a las 7 en punt del mati i a las 7 en punt de la tarda es tornarà a tancar . Es 21 de Juny ho diu el llibre i ho provarem¡¡¡¡

Mai vaig pensar que passaria , una altre beneiteria de la Gertrudis, em vaig dir. Sembla mentida que tres anys mes gran es vegin las coses tant diferents¡¡¡
Li vaig agafar per la cintura ben fort ens varem posar al mig de la rotllana de pedres. Ella molt seriosa en una ma el llibre i l´altre el farcell amb el menjar i l’aigua. Va llegir unes paraules. I juro per la meva anima que es va sentir com un BOOOMM, MOLT FORT, tot es va tornar negre i de cop i volta ens varem trobar altra volta en mig de les pedres.

Caigudes de cul a terra amb el llibre i el farcell. I ara que vaig cridar¡¡¡
Torno cap a casa, però al dir això vaig tartamudejar, les pedres eren les mateixes el lloc també pero el bosc no, hi havia un camp de blat que començava a espigolar, i no gaire lluny un pagès amb un burro, i a la font hi havia un hort.Un minut avans no hi era

Amagat , va dir ma germana, estem al passat.
No pot ser Gertrudis, no pot ser ¡¡¡
I el camp era un bosc no?. Si Laia estem al passat , el que no se quants
anys enrere.

Hagués mort la meva germana, estava molt espantada i ella no, deia no pateixis m’entres siguem aquí a las set en punt tornarem a passar.
El llibre es màgic, ja t´ho vaig dir, hem viatjat en el temps¡¡¡¡

I ella vinga riure i jo vaig començar a plorar al veure que si, que no estàvem pas a 1912, ves a saber quin any, i si podríem tornar¡¡¡
Altre volta engalipada per ma germana¡

Ve per avui ho deixo, no estic acostumada a escriure i si ho faig, vol dir que si que varem tornar a casa.!


Dema continuaré es massa gros tot per tenir-ho dins meu. Ara tinc molta son també i vaig jurar a la Gertrudis que no ho diria a ningú. No ho faré, ho escriuré, es molt i molt gros!!!
















Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

307 Relats

919 Comentaris

130737 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu esta ple d' histories..
Per mi es un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits fets amb tot el meu cor. Moltes graciès per la vostra gentilesa.