Viatge a les Filipines

Mai m’hagués imaginat que m’embolicaria en una aventura com aquesta. Qui m’ho anava a dir que ho havia de deixar tot per venir fins aquí! Maleït el dia en què vaig acceptar! Una decisió que m’ha canviat la vida, si no acaba amb ella.
He de sortir d’aquí com sigui. Espero poder arribar al campament base abans que sigui massa tard. No tinc gaire temps. Em sento marejat i m’envaeix una rigidesa estranya. Què m’està passant?.
S’atansen. Els sento córrer per les galeries. El millor serà restar quiet, no moure ni un pèl fins que s’hagin allunyat. Si cal aguantaré la respiració però he de sortir viu d’aquí. Potser aquí, de moment, no em trobin. A qui se li acudiria mirar precisament on fan el seu niu?
Perquè em deixaria convèncer? S’està organitzant una expedició a les Filipines per a estudiar una nova espècie de ratpenat gegant que s’ha descobert. Vinga, vine amb nosaltres!
Em van dir que eren una mica esfereïdors. Esfereïdors? Es van quedar curts però el que ningú sabia és que aquesta criatura no és només una espècie mutant, és un monstre.
Sembla que ja no hi són. No se sent rés. No hi veig rés. Aniré poc a poc i a palpentes fins la sortida d’aquesta cova i després només hauré de seguir pels passadissos en sentit contrari a l’aire que entra de fora. Si no ho recordo malament, no està gaire lluny. I si s’amaguen en la foscor i m’atrapen? M’hauré d’arriscar, no tinc cap altra sortida.
Tot i que m’ha semblat que alguna cosa es movia i m’observava, de moment tot va bé. Ja veig una mica de claror. Déu ser de dia i això és bo perquè ells rebutgen la llum, els cega i no podran sortir. Una mica més i ja seré fóra.
Però...què...què em passa? Noc puc veure rés, la llum em fa mal. On són les meves mans? I els meus braços? Què ha estat del meu cos? Què són aquestes ales que m’embolquen?
Noooooo!!!!