Cercador

Llista categories

Veus i vides trencades

Un relat de: ITACA

Encara puc recordar aquella veu, mai l'he sentida, però si m'ha vingut al cap es perquè és vol fer sentir.
Trencadora, segura, transparent, plena de força i carácter.
Ara ja no és veu, només són crits ofegats de veus mai escoltades demanant ajuda, torneu a parlar, on sou vides trencades ?

Comentaris

Afegir comentari

Com sempre saps arrivar al cor[Ofensiu]
somriure | 16-06-2005 | Valoració: 10
M'ha agradat com es tan real com la vida i despren molt sentiment, segur que el teu amic tb te porta al cor perque coneixer l'amistat i aprendre dels amics no s'oblida mai.Petonssssss
Curt i encertat:molt bo.[Ofensiu]
llu6na6 | 13-06-2005 | Valoració: 9
En mots molt concrets expresses la realitat produïda per la marginació
No se a quin...[Ofensiu]
L'escriptor mediocre | 11-06-2005
...tipus de veus et vols referir, pero millor, així cadasacú s'imagina les que vol, que és la gràcia de la poesia (suposo,no?), imaginar nous mons.
T'ha quedat molt bé!
Juseph

Valoració mitja: 9.67

l´Autor

ITACA

122 Relats

334 Comentaris

142256 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Afegir a preferits

Biografia:

Itaca, petita Itaca

que lliures els camins

amb la sensibilitat

a frec de pell.

Que et corprenen instants

i et solquen la teva ànima

ja que ets tota emoció

i la teva veu clama

ajut per a comprendre

el patiment i el dolor

que et deixen amb la solitud

en el camí.

Aprendràs a viure

i et desitjo des del blau

que aquesta sensibilitat

que portes amarada al cor

no la perdis per res

durant la teva caminada.

Que no et posis cuirasses

que acceptis el patiment

com a llisó

sense repartir cap culpa

i esbrinar des de tu

a on t'equivocares.

Un dia potser ens separarem

del lloc on ara

tenim espai comú:

Et quedarà el poema

que et guarirà els instants

on no comprenguis res,

et portarà al moment

i et recordarà fidelment

quan d'aquell en sortires.

Això és el que he pretès

transformar els mots

en un record

perquè els dies de maror

i de temporal

trobis recer a una illa

que has assumit de nom.

(Josep Bonnín segura) gràcies.

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >