Cercador
vestits blancs immaculats
Un relat de: panxample- Compartir:
Són d'allò més felices, passejant i recordant aquell organdí de tan mal treballar, que en feien vestits de Primera Comunió. Les bruses, bates, els mitjons sorgits i les cises caigudes. Les pinces, didals i canelles de fil. Agulles de cap, embastes i berenars. Aquell trepitjar de pedal amb neguit, fins que ja era l'hora de sopar i el més calent encara era a l'aigüera; però s'ho passaven d'allò més bé, eren joves, totes dues carregades de criatures i maldecaps, però felices. Les ulleres caigudes a la punta del nas, i l'espatlla cada dia més corbada. El dia de Corpus veien desfilar aquelles princeses, amb els vestits blancs immaculats.
Es tenen molta estima. Ara vídues dels seus marits i uns quants anys a les cames, encara s'estimen.
-Sulina, ja no tenim res que ens lligui, podem fer la nostra. Anirem a parlar amb la directora del geriàtric per al teu ingrés, ja ho veuràs com aquí hi estarem molt bé. - diu la M. Candela -
Quan li expliquen a la directora que volen una habitació de matrimoni - que de fet són parella- la Directora es posa les mans al cap.
-No! de cap manera, i ara. No pot ser, perdríem el prestigi de la Institució.
Davant la negativa, li diuen que ja buscaran l'habitació en un altra residencia.
-Bé, ho podríem arreglar, ja miraré de buscar una solució; però els hi demano que això de que són una parella de fet, no surti d'aquest despatx.
L'Ursulina i la M. Candela es fonen en una abraçada.
Comentaris
-
És un d'aquells relats...[Ofensiu]Joan Gausachs i Marí | 09-04-2011 | Valoració: 10
És un d’aquells relats amables, que es llegeixen lliscant suaument per sobre les paraules i quasi sense adonar-te’n arribes al final.
Que acabis de passar un bon dia del teu primer aniversari a RC
—Joan—
-
Un secret ben portat, [Ofensiu]Xantalam | 31-03-2011
ningú no ho hagués dit, oi? Uns records d’allò més tradicionals, una època que marca, però tot i que han passat tants anys, i ja no fan mal a ningú, com és que encara hi ha qui no ho accepta?
Felicitats, panxample, un bon relat!
-
no fa massa anys[Ofensiu]montserrat tafalla rigol | 24-03-2011
no fa massa anys que a les institucions geriàtriques (vaja, als "asilos") separaven als matrimonis dits normals.
¡Quantes injustícies s'han fet en nom de la moral!
un relat aparentment trivial, més és corprenedor pel que significa.
-
Secret entranyable...[Ofensiu]brins | 22-03-2011 | Valoració: 10
M'ha encantat aquest relat; està molt ben estructurat. Abans de conèixer el desig de les protagonistes, ens les fas properes i entranyables perquè les comencem a estimar i, a poc a poc, ens vas desvetllant el seu secret. És gairebé un alleujament per al lector saber que la directora de la Residència accepta el que elles li demanen.
El vocabulari, de tan senzill...és deliciós. Quants records m'han vingut al cap quan he llegit "canella, didal, organdí..."
Felicitats, panxample!
Pilar -
...[Ofensiu]crohnic | 20-03-2011
Per les protagonistes del relat no devia ser fàcil passar una vida amagant aquest secret...
Un bon relat amb unes descripcions perfectes que t'apropen a l`'història... -
sempre el què diran...[Ofensiu]teresa serramia | 14-03-2011
la vida és sobrepassar un obstacle rera l'altre...Per això és tan apassionant viure..., Gota a gota, les petites coses conformen el mar ons ens banyem i el sol que ens omple d'energia i joia...Molt bé, panxample...Misteris tan senzills de cada dia...i tan complexes..., fascinants...gràcies per tot!
-
Un relat molt fi[Ofensiu]joanalvol | 13-03-2011 | Valoració: 10
I ben elaborat. No sobra ni li manca cap paraula.
M'ha agradat
Una abraçada
Joanalvol -
gràcies pel teu contacte[Ofensiu]joandemataro | 11-03-2011 | Valoració: 10
tan proper, respecte al relat preciós... hi ha un munt de reflexions en ell que convides a fer
fins aviat
abraçades
joan -
Un secret...[Ofensiu]rnbonet | 11-03-2011
...ben amagat durant molt de temps!
Tot adobat amb un excel·lent vocabulari, sobretot el de 'cosidores'.
Salut i rebolica!
PS. He visitat els teus dibuixos. Són bons!
Valoració mitja: 10
l´Autor
45 Relats
292 Comentaris
66152 Lectures
Valoració de l'autor: 9.93
Biografia:
No sé qui sóc, ni que no sóc, però la vida és una meravella, cal aprofitar-la, compartir-la i gaudir-la. Encara que de vegades amarguegi.Panxample no per que tingui la panxa ampla o sigui un panxacontent, que també; sinó que és en honor a Joan Baptista Pujol i Fontanet, (Alfara dels Ports, Baix Ebre, 1857 – Tarragona, 1883). Bandoler anomenat "panxample".
la calaixera