Vestit Nou

Un relat de: iong txon















El teu regal em dóna vida
més que un teixit apedaçat
és un vestit que fet a mida
de la tristesa m'ha salvat

No et dono tan sols un fil per sargir el teu cos
vull ser el teu àngel guardià, el teu conseller
units en un sol cor, un sol amor
bategant a l'uníson, al teu diapasó


Comentaris

  • delicat[Ofensiu]
    xavixavi | 03-04-2017 | Valoració: 8

    Un petit poema dolç com una gota de mel.
    Molt bonic.

  • Vestit cosit amb el cor[Ofensiu]
    Montseblanc | 16-12-2016 | Valoració: 10

    M’ha encantat el teu poema i la manera de presentar-lo. Tant de bo tots poguéssim tenir un vestit fet a mida i que mai es trenqués...
    M’agraden els dos vestidets que has posat. Però el de la Camila més (és aquarel•la?), sembla que vegi una tulipa del revés ballant alegre...

  • Tomàquet[Ofensiu]
    joomateixaaa | 15-12-2016 | Valoració: 10

    Hola!
    Sóc la jomateixaa o el tomàquet, com dius tu, m'ha agradat molt el teu comentari i que em donessis la teva opinió sobre un dels meus escrits. Dos cosetes, una és que no trobo el teu escrit sobre mentides i veritats o alguna cosa per l'estil.... Quin és?

    Una altra cosa, no he acabat d'entendre la metàfora sobre que és confus el meu relat... Ja ho sé que no és culpa de l'eina (suposo que et referies al català, oi?), és que jo sóc així i el que em surt és confús... hehehe no ho sé!!!

    Moltíssimes gràcies per a comentar-me i espero notícies teves!

    Petons!

    Pd; et deixo un 10 de l'escrit ;)

  • Reconeixement de les artistes plàstiques[Ofensiu]
    iong txon | 12-12-2016

    Primera obra: Montse Juvé

    Segona obra: Camila Monasterio

  • Molt bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 07-12-2016 | Valoració: 10

    M' encanta com escrius. El meu relat ara ho he vist, si que si ha colat una cosa que jo no volia. Gràcies per comentar. Errarum humanem est, oi que és diu ?

Valoració mitja: 9.5

l´Autor

Foto de perfil de iong txon

iong txon

130 Relats

269 Comentaris

107899 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
EL DIA

Quan arribarà el dia que esperem
-forjat en la nit llarga de la boca cosida-
al nostre crit de joia s'alçaran les muntanyes
i les aigües del mar ballaran la sardana.

El vent i la meva ànima, abraçats en la llum,
faran un sol ocell d'ales noves i immenses
que, volant amb el xiscle de tot el nostre poble,
obrirà l'avantguarda del cel sense tempesta.

Oh, quan arribarà el dia que esperem
-de tiges federades dessota un sol unànime-
arriarem les ombres dels anys i de la lluita
i el so de les campanes rodolarà per l'herba!

I no hi haurà repòs en les tasques diürnes
d'assegurar el futur i el pes de la collita.
Posaré el meu taló sobre la cançó antiga
i adreçaré més dolls devers l'home auroral.

Enterrarem la pedra del malastre i del dol.
Soleia teixirà potser el seu vel de núvia,
i les albes seran cabellera i espiga,
i, dempeus, els camins aplaudiran les branques.

Oh, quan arribarà el dia que esperem,
si cal m'obriré el pit i m'arrencaré el cor
per fer-ne un verd timbal i convocar les ales,
el silenci granat, les precursores marxes…

Agustí Bartra




LES TOMBES FLAMEJANTS

Fou una pàtria, va morir tan bella
que mai ningú no la gosà enterrar
damunt de cada tomba un raig d'estrella
dessota de cada estrella un català.

Tan a la vora de la mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit oïa
com li anaven desvetllant el cor.

Un dia es féu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:

"Foc nou, baixa del cel i torna a prendre
ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra
Oh pàtria de les tombes flamejants!"

Ventura Gassol




EL COMTE ARNAU

Ai, muntanyoles, degotants rieres,
arbres menuts, caminalets de pau,
tant que conec tesqueres i dreceres
i em costa tant de dir l'adéu-siau!…

És ben trist de girar sempre l'esquena
i ser bèstia de cau o de pendís!
És ben trist no mirar! Val tant la pena
d'estimar tot això del meu país!…

(…)

Jo quan vivia mai t'anomenava,
perquè jo creia que aquest nom que tens
o que m'havia d'escaldar la bava
o que m'havia d'esmussar les dents;

i ara no el dic, perquè si el cor s'aboca
a contemplar-te, em fa pensar la por
que en posar-me el teu nom aquí a la boca,
l'alè ha d'ennegrir-lo de carbó.

(…)

Arri, cavall, encesa companyia!
Tu, Comte Arnau, enceta la cançó,
sense parar, sense dormir ni un dia,
amb el nas dins del rastre del dolor!

I atabalant planures i muntanyes,
mort i viu, més voltant eternament,
amb la tenebra al fons de les entranyes,
amb la tenebra al moll del pensament!

Josep Mª de Sagarra




LE COLIBRI

Le vert colibri, le roi des colines
voyant la rosée et le soleil clair
luire dans son nid tisé d'herbes fines
comme un frais rayon s'échappe dans l'air

il se hâte et vole aux sources voisines
où les bambous font le bruit de la mer
où l'açoka rouge aux odeurs divines
s'ouvre et porte au coeur un humide éclair

Vers la fleur dorée, il descend, se pose
et boit tant d'amour dans la coupe rose
qu'il meurt, ne sachant s'il l'a pu tarir !

Sur ta lèvre pure, ô ma bien aimée
telle aussi mon âme eut voulu mourir
du premier baiser, qui l'a parfumée.

Charles Leconte de Lisle







Els Principis Divins, en català


Des que era nen, sento un gran desig de comprendre la realitat de les coses. Això era perquè havia de trobar la Paraula per recobrar la vida. Però no em sentia satisfet amb missatges pedagògics de paràboles i símbols, adaptats a la mentalitat de la gent de temps ja llunyans. Pas a pas, a través d'un curs difícil, el Cel em va guiar fins trobar el llibre dels Principis Divins. No sabeu la sort que teniu de poder accedir a una explicació ordenada i sistemàtica dels Principis Divins, la revelació donada per Déu pare i mare al nostre Pare, amb la facilitat d'un "click".




El meu primer poemari en paper:

Foc Nou - Reflexions del Tercer Mil·lenni




.